dilluns, 27 de febrer del 2012

Introducció a RSS, canals de notícies, sindicació, Google Reader

Aquest article l'he redactat per al Seminari de coordinadors TIC que fem al CEP d'Inca.


Quina és la forma més eficient d'estar al corrent de les novetats a diferents pàgines web?

Si seguim, per exemple (per posar una quantitat) un centenar de pàgines, blogs, cursos online, comptes de twitter, etc. i volem simplement comprovar si hi ha res de nou, el procediment d'obrir navegador / anar a la pàgina (teclejar l'adreça o cercar-la als preferits) / esperar que es carregui la pàgina / mirar si hi ha novetats / anar a una altra pàgina i repetir el procés... és senzillament una gran pèrdua de temps. Quin sentit té visitar una llista de webs i comprovar que no hi ha res de nou?

Com podem examinar si hi ha canvis a aquestes cent, cinc-centes, ... mil webs en un moment i de la forma més ràpida possible?

Hi ha gent que es subscriu a una llista de correus per rebre les novetats. Però aquesta no és, ni de bon tros, la resposta.

La solució és utilitzar un dels sumaris, o canals de notícies de què disposa pràcticament qualsevol web (la subscripció d'un sumari d'aquest tipus també es coneix com a sindicació de notícies). Aquests sumaris, que es generen automàticament, podem trobar-los en diferents formats (Atom, XML, RSS), però això és irrellevant. El que compta és que ens permeten fer un seguiment ultra-ràpid i eficient de l'actualitat a la nostra llista de webs preferides.

La icona que sol identificar que una web disposa del sumari és prou coneguda:




També podem trobar enllaços d'aquest estil: subscriu-te (RSS).






Què cal fer amb els sumaris?



Una subscripció a una sèrie de sumaris RSS funciona d'una manera molt similar a un programa de correu electrònic. Tenim una llista dels sumaris subscrits, i veurem si hi ha articles nous o no. D'un cop d'ull veurem els titulars. Si no hi ha novetats, ho podrem ignorar. Si els titulars no ens interessen, podrem marcar-los com a llegits; i si ens interessa i volem ampliar la informació, fem clic al títol i passarem a veure un extracte.


Un (gran) avantatge afegit és que, com que el sumari és un extracte molt bàsic de la pàgina, només amb el text i potser alguna imatge, es carrega i llegeix molt més ràpidament que a la web d'on prové. I totes les webs que volem seguir es controlen des d'una mateixa pantalla! El sistema té una flexibilitat total, perquè si decidim veure l'article en el seu context original, disposarem d'un enllaç per obrir la web original. Per exemple, així és com es veu una llista de subscripcions (amb el lector gratuït del Mac NetNewsWire):


  • Al panell esquerre hi ha la llista de canals de notícies. El número indica quants articles nous / sense llegir hi ha. Per tant si no hi ha res nou, ja no cal mirar-ho.
  • El panell central mostra els articles (títols) per al canal de notícies que hem clicat a l'esquerra.
  • Finalment, si volem expandir un dels articles, apareixerà al panell dret. També podem visitar la web original, clicant a l'enllaç proporcionat al títol.

Tot això suposa un estalvi de temps enorme. O dit d'una altra manera, ens permet gestionar molt eficientment les nostres fonts d'informació i estar al corrent de moltes més webs de les que podríem consultar de la forma habitual.



Quin programa o servei ens cal per llegir notícies de RSS?

Podem utilitzar, indistintament:
  1. pràcticament qualsevol navegador web; per exemple al Firefox es poden gestionar les subscripcions al mateix element del menú que les adreces preferides.
  2. un programa de correu electrònic avançat com Thunderbird,
  3. o programes especialitzats com RSSOwl (multiplataforma), FeedDemon (per a Windows) o NewsNetWire (el més popular per al Mac i iPhone / iPad), o Liferea (Linux). Llista d'altres alternatives a alternativeto.net.
  4. un servei online com Google Reader -  Important: en pla “puñalada trapera”, Google va suprimir el servei. Aquí trobareu algunes alternatives pràcticament amb les mateixes característiques. El que us recomano és Feedly.
Per exemple, al Thunderbird podem subscriure sumaris RSS (el que anomena, a la versió catalana, canals de notícies) fàcilment. El que veiem és molt semblant al correu ordinari. Els articles no llegits apareixen clarament identificats:

Així és com s'afegeixen canals de notícies a Thunderbird. Es tracta de definir un compte nou al qual es farà el seguiment dels sumaris RSS.

I aquesta és la interfície, un altre cop molt parescuda, del Feeddemon:



Una limitació del seguiment amb un programa determinat, instal·lat a l'ordenador, és que el seguiment el farem a la màquina on està instal·lat. Si sempre utilitzam el mateix ordinador, per exemple un portàtil, no tindrem cap problema. Però si habitualment utilitzam diferents màquines, és molt preferible seguir els canals de notícies amb un servei online. Google Reader Feedly és el més popular i probablement el millor. Amb el vostre compte normal de Google / Gmail ja podeu utilitzar Feedly.

L'aspecte de Google Reader Feedly és semblant al dels lectors que hem vist: a l'esquerra tenim la llista de subscripcions, i a la dreta el panell on es despleguen els missatges llegits o no llegits.



A més, Google Reader Feedly inclou alguns avantatges més, sobre tot la possibilitat de marcar articles interessants (amb una estrelleta), compartir-los amb els teus contactes, publicar-los a diferents serveis(Facebook, Twitter, Tumblr, Google+...)

Els canals de notícies RSS es poden afegir individualment a Reader, o també en bloc, a partir d'una llista de sumaris generada en un format específic (OPML). Les aplicacions per llegir RSS importen i exporten fàcilment a aquest format, per la qual cosa és fàcil passar les teves subscripcions d'un programa a un altre o d'un servei a un altre, o compartir-les amb altres persones. Si voleu que algun conegut us faciliti la seva llista de subscripcions, ho pot fer exportant-la a OPML! També hi ha col·leccions de subscripcions preparades que es poden descarregar de la xarxa i posteriorment adaptar-les al nostre criteri (afegint i eliminant canals de notícies).
Tot això grata només la superfície del que podeu fer amb les subscripcions a sumaris RSS. Pensau que hi ha sumaris disponibles per a qualsevol servei concebible a la xarxa: el temps, els cursos que feu, el vostres calendaris, el compte de les xarxes socials, etc. etc.

Val la pena invertir-hi un poquet de temps per familiaritzar-s'hi, perquè ràpidament els guanys en forma de temps i els beneficis en la gestió de l'allau d'informació són immensos.Si teniu dubtes específics o voleu algun consell, seguim en contacte al fòrum del curs!

Aquí teniu un article on comenten diferents feed readers, programes del tipus que hem comentat aquí, o versions online del mateix.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Edició bàsica d'imatges

Els formats de gràfics digitals: mapes de bits i vectors
Les imatges digitals són de dos tipus bàsics: imatges en mapes de bits i dibuixos vectorials.

Una imatge en mapa de bits inclou les fotografies, allò que capturam amb un escàner...  A aquest format, la imatge és el resultat de representar una mena de mosaic amb diferents valors de color.

Els programes que permeten generar i editar imatges en mapa de bits són tots aquells que utilitzam amb la càmera fotogràfica, el GIMP, Photoshop, i molts més (més avall en teniu una selecció). Els formats d'arxiu més habituals són el JPG / JPEG , PNG, GIF, BMP, TIFF...

Us haureu fixat que si fem una ampliació gran d'una imatge d'aquestes els elements individuals que la formen es fan evidents. Diem que la imatge apareix pixelada, perquè de fet el que començam a veure és la ampliació dels píxels, elements originals d'aquell mosaic. És el que passa, per exemple, amb el detall d'aquesta foto:



Els dibuixos vectorials són, en canvi, gràfics que es dibuixen a partir d'unes instruccions geomètriques. Solen ser més simples que les fotos (logos, dibuixos estilitzats, il·lustracions...) pero poden tenir efectes de degradat i un aspecte bastant sofisticat. Com que la forma és independent del tamany, es poden ampliar o reduir tant com es vulgui sense pèrdua de definició. Els formats d'arxiu més utilitzats són el SVG, AI i EPS.

Alguns programes de dibuix vectorial: Inkscape (de codi obert), Adobe Illustrator, Corel Draw, Xara.

Aquesta il·lustració mostra com és un gràfic de tipus vectorial bastant sofisticat. Els elements geomètrics que formen la imatge es veuen en la visualització de línies de la part dreta:

Els documents PDF són una mena de contenidor que tant pot incloure gràfics vectorials com de mapa de bits. Les pàgines web, per la seva banda, poden tenir enllaçats gràfics també dels dos tipus.

Com a complement, per saber-ne més: una introducció bàsica a les imatges digitals. Consultem Què és un píxel, un subpíxel... els megapíxels (viquipèdia)

Editors d'imatge en mapa de bits
Podem editar les imatges de moltes maneres. Algunes recomanacions:
  • Picasa, l'editor i organitzador d'imatges de Google. Aplicació gratuïta.
  • Els que disposen d'un smartphone (amg iOS o Android) poden editar la imatge abans de transferir-la (fer-ne una còpia i guardar l'original). Hi ha moltes aplicacions especialitzades.
  • Edició online de les imatges que haguem pujat al nostre compte de Google o als àlbums de Picasa Online.
  • El programa GIMP (disponible per a tots els sistemes operatius) és una alternativa de codi obert a Photoshop. És un programa molt potent amb el que es pot fer des de la correcció més senzilla fins a les modificacions i trucs més sofisticats.

Per guanyar temps, val la pena mirar la possibilitat d'editar les imatges massivament (edició per lots). Per exemple, canviar el tamany de totes les imatges d'una carpeta automàticament. Això es pot fer amb molts programes, de vegades directament, de vegades afegint-hi un connector o plugin. Trobareu un altre article dedicat a aquest tema a ensenyant.com.

Programes per a Windows. N'hi ha molts disponibles, i entre aquests excel·lents aplicacions gratuïtes i de codi obert. Destaquem IrfanView i XnView. Disponibles en català a Softcatalà, i també en versió portable (no cal instal·lar ni ser administrador de l'equip, s'executen des de la carpeta que es vulgui, fins i tot des d'un USB).
També és possible instal·lar molts d'aquests programes a Linux i Mac, utilitzant Wine o Parallels / Crossover, respectivament.

Linux-Ubuntu. Inclou un visor i editor bàsic, F-Spot. També es poden modificar les imatges i aplicar diferents efectes amb la utilitat de captura de pantalla Shutter.

Mac. Moltes operacions es poden fer directament des de l'aplicació inclosa amb el sistema, Preview. També hi ha altres opcions gratuïtes com ara Xee i CocoViewX, i programes econòmics però amb excel·lents funcionalitats, com Pixelmator, que és una passada (només 15 $! a l'App Store!):




Fitxers de pràctiques per al GIMP (vegeu l'article introductori al GIMP):