divendres, 26 de setembre del 2014

Distribucions lleugeres de Linux per aprofitar equips antics

Xubuntu i Lubuntu són derivats del sistema operatiu Linux, i en concret de la distribució Ubuntu, que utilitzen un sistema de gestió de finestres i una col·lecció d'aplicacions amb unes exigències de memòria i processament inferiors a la distro principal d'Ubuntu. Són idònies per instal·lar a màquines que ja són un poc antiquades (per exemple, funcionen molt bé amb un equip de fa uns 10 anys, amb 1 GB de memòria RAM o menys).

Hi ha també un cas especial, el de la distribució Emmabuntus, especialment dissenyada per a la reutilització d'ordinadors a organitzacions humanitàries.

També van d'allò més bé en màquines antigues distros com Puppy Linux i altres. Un bon lloc per conèixer les opcions i veure crítiques detallades és distrowatch.

Totes aquestes distribucions també contribueixen a disminuir la generació de residus de la  industria informática i el consum d'aquests aparells, ja que podem allargar considerablement la vida útil d'una màquina.

Històries de les coses més humils

Hi ha objectes que empram a diari i que, sota la seva aparent senzillesa i humilitat, amaguen històries interessants. El simple bolígraf de plàstic és per exemple, un producte industrial fet amb una tecnologia molt avançada:



Les sèries de l'estil "així es fa" són, per cert, un excel·lent recurs per treballar a l'aula. Es pot proposar una recerca sobre la fabricació d'un producte ben conegut, fer suposicions sobre els materials emprats, com es transformen, com es pot mecanitzar el procés... I respecte del paper de la tecnologia, per què un estri tan senzill com el bolígraf no es va inventar fins mitjan segle XX.

dimarts, 23 de setembre del 2014

Animació amb estil

La creativitat i estil visual de les grans productores de cinema d'animació, com Pixar, sembla anar a la baixa aquests darrers temps. En contrast amb això, un curtmetratge recent, The Dam Keeper (el guardià de la resclosa), té un estil visual - pictòric fascinant, a càrrec de Dice Tsutsumi i Robert Kondo.

Més enllà del darrer mòbil

L’addicció de l’autoanomenat món desenvolupat a l’electrònica de consum, i en especial als dispositius mòbils fa que hom canvïi contínuament els seus aparells.

Aquí hi ha un bon material per debatre sobre el consumisme tecnològic irreflexiu i les conseqüències ambientals, socials i econòmiques que té: un article i un documental: