dilluns, 10 de desembre del 2012

Alguns vídeos i recursos sobre la pissarra digital

30 idees per emprar la PDI a l'aula:

Més idees de propostes didàctiques:

Res millor que veure, en el seu context real, algunes idees sobre l'ús de la PDI a l'aula.
Pàgina de la UAB han recollit exemples de diferents escoles catalanes:
Altres recursos:



  • Cursos dels materials de formació del Departament d'Educació de Catalunya.
  • Cursos de l'ITE (s'hi accedeix amb l'usuari alumnado i la contrasenya prueba.)
  • portal de la pissarra digital (coordinat per Pere Marquès). Inclou presentacions, idees, recursos, resultats d'experiències...
  • espai pdi = pissarresdigitals.info, amb llocs web de referència, formació, etc.
  • llibre (pdf) de Pere Marquès Graells titulat Pizarra digiatal en el aula de clase
  • entre molts altres recursos TIC, a recursosticmestre.com
  • Enllaços al wiki de J. Alonso
  • Podeu cercar recursos per a secundària també amb el Google... o per a primària.
  • Smartboard in the classroom. Un munt de recursos i enllaços (en anglès).
  • Reculls d'activitats i portals d'intercanvi: Smart exchange (Espanya), i iSmartboard 
  • A la mediateca i arxiu de comunicacions del II Congreso Escuela 2.0 hi ha moltes experiències d'aula. 
  • La biblioteca de recursos del portal Alexandria.
  • Una presentació introductòria.


  • dimarts, 20 de novembre del 2012

    Entregar fitxers als alumnes dins de l'aula virtual Moodle

    El problema: 

    Amb els cursos de Formació a distància de la Conselleria és possible rebre i retornar fitxers, per exemple, utilitzant el correu intern. Amb l'aula virtual, l'eina de correu intern no està disponible i, per tant, fer aquest retorn de fitxers a l'alumne no és factible amb el correu.

    Possibles solucions:

    Suposem que volem fer un retorn d'un fitxer determinat (un .doc, .pdf, etc.) per a un alumne en particular.

    Per fer possible que aquest alumne pugui rebre un cert fitxer que li volem entregar, individualment, i sempre dins de l'entorn Moodle de l'aula virtual, hi ha una solució relativament senzilla.

    A la pàgina principal de l'aula virtual, per al curs que ens ocupa, anem al panell de Fitxers (normalment cap al costat esquerre, al panell lateral). En fer-hi clic, apareixen tots els fitxers del curs. Aquest és un exemple per a un curs de proves:



    Per facilitar les coses, podem crear carpetes per organitzar els retorns d'activitats que volguem fer.

    Aquí, a tall d'exemple, hem creat una carpeta (opció disponible amb el botó Crea una carpeta) anomenada retorn_treballs. Això es pot filar tan prim com hom vulgui, i afegir carpetes i subcarpetes segons el nostre criteri, per exemple per tenir desat de manera separada allò que haguem de lliurar a alumnes de cada curs.

    Ara hi pujam un fitxer que correspondria amb allò que volem que es descarregui un determinat alumne. Fem clic a Penja un fitxer, i apareix el següent quadre per triar-lo (Navega...) Al nostre exemple hem elegit el fitxer Traduccio_amb_google.docx, el qual penjarem seguidament fent clic a Penja aquest fitxer:




    Un cop pujat aquest fitxer, apareixerà a la llista dels que conté la carpeta en qüestió. Sense necessitat d'anar a la llista de tots els fitxers, ja podem aprofitar el quadre que ens confirma que "el fitxer s'ha penjat amb èxit" per copiar la seva localització al servidor. Podem clicar amb el botó dret per obtenir-ne la ubicació o URL:



    Aquest enllaç, un cop copiat, el podem fer arribar a l'alumne dins de la nostra retroacció des d'una de les eines d'entrega d'activitats, al fòrum, o a qualsevol altra eina de comunicació. Per accedir-hi cal haver-se identificat al curs, cosa que precisament han fet els participants d'aquest.

    D'aquesta manera l'alumne pot rebre el nostre fitxer, tot dins del Moodle / Aula Virtual.

    Hi ha altres solucions, amb el recurs a servidors externs. Per exemple, si col·locam un fitxer dins de la carpeta Public de Dropbox, i a continuació copiam la seva URL, també podem fer servir aquesta per indicar a una persona en concret que es descarregui el fitxer en qüestió. Atès que la URL d'un fitxer compartit es genera al moment, es pot considerar que ningú més que no tingui l'adreça no hi podrà accedir. Si es fa clic sobre un fitxer a la carpeta Public apareix aquest menú contextual que permet copiar la URL de cada fitxer individual:


    Igual que abans, suposem que volem facilitar a un alumne un fitxer específic. Li podríem comunicar, per exemple, amb l'eina d'entrega d'activitats, que cal que descarregui el fitxer (l'adreça del qual a Dropbox > Public haurem copiat prèviament, i ara l'enganxam).

    El servei d'allotjament al núvol de Google, Google Drive, es pot utilitzar d'una manera molt semblant.

    Tot plegat, optant per qualsevol d'aquestes opcions, porta gairebé la mateixa feina que adjuntar directament a una resposta de correu electrònic, però no massa més. 

    Inserir un video a blogs de Wordpress

    Per inserir un video online, per exemple de Youtube, a un blog de Wordpress.com:
    1. Un cop localitzat el video que volem inserir, cal fer clic al botó Comparteix, i seguidament, a Insereix:

    2. El codi que apareix al requadre inferior és el que cal copiar per poder incrustar el video dins de l'entrada del blog.

    3. Un cop copiat, a Wordpress anam a l'entrada que volem crear, i momentàneament triam la tavella Text, en comptes de la d'edició Visual, que és la que serveix per defecte per editar les entrades. Aquí, enganxam el codi copiat anteriorment:

    4. Si ara tornam a la visualització normal de l'entrada (tavella 'visual') apareix una regió en color groc que indica l'espai que ocuparà el video. Ara clicam el botó Publicar perquè es guardi i publiqui l'entrada.


    5. Si accedim a la pàgina pública del blog (és a dir nomdelblog.wordpress.com), es veu l'entrada amb el video correctament inserit:


    dijous, 15 de novembre del 2012

    Neteja de les opcions d'arrencada als ordinadors amb Ubuntu i Windows

    Per netejar el gestor d'arrencada dels ordinadors amb sistema operatiu dual (Windows 7 + Linux Ubuntu), de manera que no aparegui una llista llarguíssima de kernels de Linux, es pot fer de diferents maneres.

    Hi ha unes instruccions bastant senzilles a l'apartat de coordinació TIC de ieduca. Alternativament, podem utilitzar l'eina Ubuntu Tweak. És una aplicació que permet retocar la configuració del sistema operatiu, instal·lar programes i moltes funcions més; el més interessant és la capacitat de netejar paquets innecessaris i optimitzar la configuració de càrrega, fent que només aparegui la darrera versió del nucli o kernel de Linux a la pantalla inicial.

    1) Comprovació de la versió d'Ubuntu que tenim instal·lada
    Abans d'instal·lar Ubuntu Tweak cal que esbrineu quina és la versió de Ubuntu que té instal·lada la màquina. Es pot fer de diferents maneres. Si a la barra de menú superior vos apareix l'ítem "Sistema", podeu triar "Quant a l'Ubuntu" i vos dirà la versió. Apareixerà una finestra i dirà quelcom semblant a:

    Esteu utilitzant l'Ubuntu 10.04 LTS - el Lucid Lynx - alliberat l'abril de 2010 i mantingut fins l'abril de 2013.
    Alternativament, podeu comprovar la versió d'Ubuntu obrint el Terminal (grup de programes Accessoris > Terminal, o amb la drecera de teclat Control + Alt + T). A la finestra de Terminal, podeu teclejar l'ordre

    lsb_release -a

    o també l'ordre

    cat /etc/issue

    Les dues ordres fan el mateix, mostrar la versió d'Ubuntu que hi ha a la màquina. Al nostre cas, apareix el misssatge

    Distributor ID:    Ubuntu
    Description:    Ubuntu 10.04.4 LTS
    Release:    10.04
    Codename:    lucid

    al primer cas, i simplement

    Ubuntu 10.04.4 LTS

    amb el segon comandament.

    2. Instal·lar la utilitat Ubuntu Tweak
    Ara ja sabem la versió d'Ubuntu i instal·larem una utilitat per mantenir el sistema net i optimitzat, anomenada Ubuntu Tweak.

    Per instal·lar-lo hi ha dues opcions.
    2.1. Opció ràpida amb Terminal.
    Obrim el Terminal de Linux, de la manera descrita abans, i teclejam (o copiam i enganxam) les ordres

        sudo add-apt-repository ppa:tualatrix/ppa

        sudo apt-get update

        sudo apt-get install ubuntu-tweak

    Demanarà la contrasenya d'administrador, ja que actuam com a super-usuari (la ordre sudo).

    El que fan aquestes ordres és: afegir als repositoris de programes l'utilitat Ubuntu Tweak; actualitzar el registre de programari (trigarà un poc) i finalment instal·lar l'Ubuntu Tweak.

    2.2. Instal·lació en mode visual.
    Anam a la pàgina del desenvolupador de Ubuntu Tweak, http://ubuntu-tweak.com/ i localitzam la versió que pertoqui.
    Cal fer clic a l'enllaç que diu
    * For Ubuntu 11.10 and before: old versions (https://launchpad.net/ubuntu-tweak/+download).

    Per a l'ordenador que hem fet servir d'exemple, hauríem de cercar aquesta versió:


    Ja l'hem trobat i ara descarregam l'arxiu que té extensió .deb (https://launchpad.net/ubuntu-tweak/0.5.x/0.5.14/+download/ubuntu-tweak_0.5.14-1%7Emaverick1_all.deb). Fem doble clic a aquest arxiu i s'obrirà amb el Centre de programari d'Ubuntu, el qual procedirà a instal·lar-lo.

    Un cop instal·lat, Ubuntu Tweak apareixerà al menú d'aplicacions, a la carpeta Sistema > Ubuntu Tweak.

    3. Neteja del sistema amb Ubuntu Tweak
    Obrim l'aplicació Ubuntu Tweak i farem la neteja de la següent manera:

    Triam del panell lateral esquerre l'opció Netejador de paquets:



    A la finestra següent haurem de desbloquejar les opcions, amb Unlock (desbloquejar). Demanarà la contrasenya d'administrador.

    Triarem les diferents opcions per netejar:

    Per exemple, Neteja dels paquets (marcarem selecciona tots):

     

    Neteja del kernel. Sortirà una llista semblant a l'anterior (també marcarem selecciona tots):
     


    I el mateix podem fer amb les opcions de Neteja configuració i Neteja del cau. Podem deixar estar les opcions de Purga PPAs.

    Pitjam el botó Cleanup (neteja) i li deixam un temps (uns minuts com a molt) perquè faci tota la neteja que hem indicat. En acabar sortirà un missatge que confirma que la neteja i optimització ha tingut èxit:

     

    Clicarem d'acord i, finalment, el botó Surt de Ubuntu Tweak.

    Aquesta operació la podrem repetir periòdicament, quan la llista de Kernels de Linux que ens ofereix per entrar a Ubuntu es faci una molèstia per la llargària.

    En tornar a obrir l'ordinador ja tindrem una llista d'opcions d'arrencada molt més breu, ja que oferirà tan sols la darrera versió del Kernel de Linux, a més de Windows.


    dimecres, 7 de novembre del 2012

    Presentació: PDI

    Una presentació introductòria, basada en l'article de Viquipèdia, sobre les PDI.

    dimarts, 6 de novembre del 2012

    Congrés Una educación abierta al mundo

    Entre els dies 22 i 24 de novembre es celebra a Palma el congrés d'educació Una educación abierta al mundo: los retos educativos  de la diversidad cultural.

    Entre els ponents hi ha Asha Miró, Gonzalo Torquemada, Rosa Aparicio i Javier de Lucas.

    He fet el disseny del logo del congrés, una imatge que també figurarà als diferents materials elaborats amb motiu de l'esdeveniment.

    Aquesta imatge vol ser polisèmica i alegre, i fugir una mica del tòpics visuals associats amb la idea de diversitat.

    El manat de llapissos de color, uns més grans, altres més petitons, de diferents colors, però tots ells treballant junts per crear, per fer el món dia a dia, té diferents lectures. A més, hi ha una simpàtica cara mig amagada; un cop l'hagis vist ja no podràs mirar el logo sense veure-la immediatament, sonrient.


    Una altra cosa que crec que funciona bé amb el disseny és la possibilitat d'emprar-ne un detall ampliat, per exemple per a fons de pantalla, materials impresos...


    I a més, el disseny pot funcionar fins i tot a una sola tinta, quan, per raons econòmiques, s'ha d'estampar en un sol color:




    Per resumir, n'estic raonablement satisfet. Sobre tot per ser un disseny que vaig fer a contrarrellotge, literalment vaig tenir unes hores per conceptualitzar-lo i deixar-lo preparat per a la publicació!

    Nota: per al disseny final s'ha fet servir un element de clipart amb llicència creative commons: es tracta del globus terrestre (origen: wikimedia.org/wiki/File:Simple_Globe.svg)

    Socrative

    Al curs d'ús dels microportàtils que ens fa Antoni Salvà al CEP d'Inca, ha recomanat l'aplicació de clicking Socrative. Proporciona una manera senzilla i molt efectiva de recollir opinions, enquestes, avaluacions de grup, etc. mitjançant qualsevol dispositiu connectat a internet: està especialment optimitzat per al seu ús amb tablets, smartphones...

    A la pàgina web hi ha demos i es pot crear un compte en un minut.
    Una molt bona eina!


    dimecres, 19 de setembre del 2012

    Academia de especialistas

    Un curtmetratge d'animació amb dibuixos de Miguel Gallardo, dedicat als infants amb Trastorn d'espectre autista.



    També, basat en la novel·la gràfica de Gallardo, Maria y yo, el curt El viaje de María:



    Igualment interessants són les publicacions de la fundació Adecco, il·lustrades per Miguel Gallardo, Diferentes: una guía para explicar las discapacidades a adultos y niños.

    divendres, 11 de maig del 2012

    Aprèn en línia

    Aquests són els cartells per al Programa Xarxa (aprenentatge de matèries de batxillerat a través d’internet amb una aula virtual Moodle) que he dissenyat (clic per ampliar):







    divendres, 27 d’abril del 2012

    Exploració de la geometria i composicions modulars amb Inkscape

    Aquest és un petit tutorial que vaig elaborar per al Seminari TIC de creació de materials didàctics digitals a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca.

    Totes les imatges es poden veure ampliades per llegir els comentaris i veure els detalls, fent-hi clic a sobre.

    Per crear composicions modulars amb un objecte que es clona segons diferents paràmetres, Inkscape, (l’editor de dibuix vectorial de codi obert, inclòs amb la distribució educativa d’Ubuntu Xarxipèlag 2.0) ofereix una quantitat d’opcions sorprenent, i ens permet explorar el món de les simetries i la modularitat de manera interactiva.

    Un cop triat l'objecte inicial, podem crear còpies en forma de mosaic, tot aplicant diferents tipus de simetria, amb l'eina que trobam a Edició > clonar > còpies en mosaic.

    Cada tavella d'aquest quadre de diàleg permet opcions que afectaran als resultats del mosaic. La millor manera d'aprendre què s'hi pot fer és experimentar.
    Les quatre tavelles següents permeten alterar la posició, tamany, rotació de les còpies. Per exemple, la primera tavella, "shift" (moure):


    A tots aquests quadres de diàleg es pot canviar el paràmetre de canvi que s'aplica a cada fila, cada columna i un percentatge de variació aleatòria.
    La quarta tavella, Blur & opacity altera el grau d'enfocament / desenfocament - suavització de les còpies (blur) i l'opacitat: si es fan cada cop més transparents tindrem un efecte de desaparició gradual.

    Les còpies que fa l'eina poden ser idèntiques o poden tenir una variació de color especificada a voluntat:

     Per utilitzar l'opció de la següent tavella, Color, és necessari que l'objecte a clonar no tingui definit cap color. Per fer això, al quadre d'opcions d'emplenament triam indefinit (icona amb l'interrogant):

    Un cop fet això, anem a la tavella color i triam els paràmetres de variació que desitgem:

     


    Una altra cosa que es pot fer, tot emprant la darrera tavella, Trace (calcar), és aplicar les còpies sobre una imatge per tal que formin un mosaic amb els colors influits per la imatge en qüestió. La imatge que utilitzam com a exemple aquí és una il·lustració del gran Blexbolex:


    Si eliminam la imatge que s'ha calcat, ens queda el mosaic acolorit. Aquí la simetria és la més simple (translació), si es fa més compacta es poden obtenir interessants variacions.

    dimecres, 25 d’abril del 2012

    Singulars

    Fes-te un favor i oblida't de la televisió. Ves a TV3.cat i aprèn, gaudeix, inspira't i reflexiona amb Singulars (Canal 33), amb magnifíques entrevistes amb les ments més creatives i despertes.

    dimarts, 13 de març del 2012

    Instal·lar la tipografia escolar de lletra lligada a Ubuntu

    Per als ordenadors de Xarxipèlag 2.0 podeu fer-ho amb les següents ordres a la Terminal:

    wget http://www.angelfire.com/alt/fmoren17/fuente8.zip
    unzip fuente8.zip

    sudo mkdir /home/professorat/.fonts/
    sudo cp Memima.ttf /home/professorat/.fonts/
    rm Memima.ttf fuente8.zip


    Quan hagueu teclejat una ordre amb sudo haureu d'introduir la contrasenya d'administrador.

    Aquestes ordres es poden enganxar en un fitxer de text (obrint l'editor de text simple d'Ubuntu, Gedit), i guardar com a script (per exemple amb el nom instala_memima.sh).

    Per instal·lar des d'aquest script a qualsevol ordenador:

    1. copiar-lo a una carpeta, per exemple a l'escriptori.
    2. assegura't que és executable (tria propietats / cerca la casella executable i marca-la).
    3. fes-hi doble clic i quan t'ho demani, tria 'executa en un terminal'
    4. et demanarà la contrassenya d'administrador, l'entres (no és veu, com passa sempre amb la terminal de Linux).

    Ja està. Quan obrin sessió de professorat disposaran de la tipografia.
    Retocant aquest script amb un editor de text et serviria per a la instal·lació de qualsevol tipografia.

    També es pot instal·lar de manera temporal. Instruccions a continuació...

    dilluns, 27 de febrer del 2012

    Introducció a RSS, canals de notícies, sindicació, Google Reader

    Aquest article l'he redactat per al Seminari de coordinadors TIC que fem al CEP d'Inca.


    Quina és la forma més eficient d'estar al corrent de les novetats a diferents pàgines web?

    Si seguim, per exemple (per posar una quantitat) un centenar de pàgines, blogs, cursos online, comptes de twitter, etc. i volem simplement comprovar si hi ha res de nou, el procediment d'obrir navegador / anar a la pàgina (teclejar l'adreça o cercar-la als preferits) / esperar que es carregui la pàgina / mirar si hi ha novetats / anar a una altra pàgina i repetir el procés... és senzillament una gran pèrdua de temps. Quin sentit té visitar una llista de webs i comprovar que no hi ha res de nou?

    Com podem examinar si hi ha canvis a aquestes cent, cinc-centes, ... mil webs en un moment i de la forma més ràpida possible?

    Hi ha gent que es subscriu a una llista de correus per rebre les novetats. Però aquesta no és, ni de bon tros, la resposta.

    La solució és utilitzar un dels sumaris, o canals de notícies de què disposa pràcticament qualsevol web (la subscripció d'un sumari d'aquest tipus també es coneix com a sindicació de notícies). Aquests sumaris, que es generen automàticament, podem trobar-los en diferents formats (Atom, XML, RSS), però això és irrellevant. El que compta és que ens permeten fer un seguiment ultra-ràpid i eficient de l'actualitat a la nostra llista de webs preferides.

    La icona que sol identificar que una web disposa del sumari és prou coneguda:




    També podem trobar enllaços d'aquest estil: subscriu-te (RSS).






    Què cal fer amb els sumaris?



    Una subscripció a una sèrie de sumaris RSS funciona d'una manera molt similar a un programa de correu electrònic. Tenim una llista dels sumaris subscrits, i veurem si hi ha articles nous o no. D'un cop d'ull veurem els titulars. Si no hi ha novetats, ho podrem ignorar. Si els titulars no ens interessen, podrem marcar-los com a llegits; i si ens interessa i volem ampliar la informació, fem clic al títol i passarem a veure un extracte.


    Un (gran) avantatge afegit és que, com que el sumari és un extracte molt bàsic de la pàgina, només amb el text i potser alguna imatge, es carrega i llegeix molt més ràpidament que a la web d'on prové. I totes les webs que volem seguir es controlen des d'una mateixa pantalla! El sistema té una flexibilitat total, perquè si decidim veure l'article en el seu context original, disposarem d'un enllaç per obrir la web original. Per exemple, així és com es veu una llista de subscripcions (amb el lector gratuït del Mac NetNewsWire):


    • Al panell esquerre hi ha la llista de canals de notícies. El número indica quants articles nous / sense llegir hi ha. Per tant si no hi ha res nou, ja no cal mirar-ho.
    • El panell central mostra els articles (títols) per al canal de notícies que hem clicat a l'esquerra.
    • Finalment, si volem expandir un dels articles, apareixerà al panell dret. També podem visitar la web original, clicant a l'enllaç proporcionat al títol.

    Tot això suposa un estalvi de temps enorme. O dit d'una altra manera, ens permet gestionar molt eficientment les nostres fonts d'informació i estar al corrent de moltes més webs de les que podríem consultar de la forma habitual.



    Quin programa o servei ens cal per llegir notícies de RSS?

    Podem utilitzar, indistintament:
    1. pràcticament qualsevol navegador web; per exemple al Firefox es poden gestionar les subscripcions al mateix element del menú que les adreces preferides.
    2. un programa de correu electrònic avançat com Thunderbird,
    3. o programes especialitzats com RSSOwl (multiplataforma), FeedDemon (per a Windows) o NewsNetWire (el més popular per al Mac i iPhone / iPad), o Liferea (Linux). Llista d'altres alternatives a alternativeto.net.
    4. un servei online com Google Reader -  Important: en pla “puñalada trapera”, Google va suprimir el servei. Aquí trobareu algunes alternatives pràcticament amb les mateixes característiques. El que us recomano és Feedly.
    Per exemple, al Thunderbird podem subscriure sumaris RSS (el que anomena, a la versió catalana, canals de notícies) fàcilment. El que veiem és molt semblant al correu ordinari. Els articles no llegits apareixen clarament identificats:

    Així és com s'afegeixen canals de notícies a Thunderbird. Es tracta de definir un compte nou al qual es farà el seguiment dels sumaris RSS.

    I aquesta és la interfície, un altre cop molt parescuda, del Feeddemon:



    Una limitació del seguiment amb un programa determinat, instal·lat a l'ordenador, és que el seguiment el farem a la màquina on està instal·lat. Si sempre utilitzam el mateix ordinador, per exemple un portàtil, no tindrem cap problema. Però si habitualment utilitzam diferents màquines, és molt preferible seguir els canals de notícies amb un servei online. Google Reader Feedly és el més popular i probablement el millor. Amb el vostre compte normal de Google / Gmail ja podeu utilitzar Feedly.

    L'aspecte de Google Reader Feedly és semblant al dels lectors que hem vist: a l'esquerra tenim la llista de subscripcions, i a la dreta el panell on es despleguen els missatges llegits o no llegits.



    A més, Google Reader Feedly inclou alguns avantatges més, sobre tot la possibilitat de marcar articles interessants (amb una estrelleta), compartir-los amb els teus contactes, publicar-los a diferents serveis(Facebook, Twitter, Tumblr, Google+...)

    Els canals de notícies RSS es poden afegir individualment a Reader, o també en bloc, a partir d'una llista de sumaris generada en un format específic (OPML). Les aplicacions per llegir RSS importen i exporten fàcilment a aquest format, per la qual cosa és fàcil passar les teves subscripcions d'un programa a un altre o d'un servei a un altre, o compartir-les amb altres persones. Si voleu que algun conegut us faciliti la seva llista de subscripcions, ho pot fer exportant-la a OPML! També hi ha col·leccions de subscripcions preparades que es poden descarregar de la xarxa i posteriorment adaptar-les al nostre criteri (afegint i eliminant canals de notícies).
    Tot això grata només la superfície del que podeu fer amb les subscripcions a sumaris RSS. Pensau que hi ha sumaris disponibles per a qualsevol servei concebible a la xarxa: el temps, els cursos que feu, el vostres calendaris, el compte de les xarxes socials, etc. etc.

    Val la pena invertir-hi un poquet de temps per familiaritzar-s'hi, perquè ràpidament els guanys en forma de temps i els beneficis en la gestió de l'allau d'informació són immensos.Si teniu dubtes específics o voleu algun consell, seguim en contacte al fòrum del curs!

    Aquí teniu un article on comenten diferents feed readers, programes del tipus que hem comentat aquí, o versions online del mateix.

    dilluns, 20 de febrer del 2012

    Edició bàsica d'imatges

    Els formats de gràfics digitals: mapes de bits i vectors
    Les imatges digitals són de dos tipus bàsics: imatges en mapes de bits i dibuixos vectorials.

    Una imatge en mapa de bits inclou les fotografies, allò que capturam amb un escàner...  A aquest format, la imatge és el resultat de representar una mena de mosaic amb diferents valors de color.

    Els programes que permeten generar i editar imatges en mapa de bits són tots aquells que utilitzam amb la càmera fotogràfica, el GIMP, Photoshop, i molts més (més avall en teniu una selecció). Els formats d'arxiu més habituals són el JPG / JPEG , PNG, GIF, BMP, TIFF...

    Us haureu fixat que si fem una ampliació gran d'una imatge d'aquestes els elements individuals que la formen es fan evidents. Diem que la imatge apareix pixelada, perquè de fet el que començam a veure és la ampliació dels píxels, elements originals d'aquell mosaic. És el que passa, per exemple, amb el detall d'aquesta foto:



    Els dibuixos vectorials són, en canvi, gràfics que es dibuixen a partir d'unes instruccions geomètriques. Solen ser més simples que les fotos (logos, dibuixos estilitzats, il·lustracions...) pero poden tenir efectes de degradat i un aspecte bastant sofisticat. Com que la forma és independent del tamany, es poden ampliar o reduir tant com es vulgui sense pèrdua de definició. Els formats d'arxiu més utilitzats són el SVG, AI i EPS.

    Alguns programes de dibuix vectorial: Inkscape (de codi obert), Adobe Illustrator, Corel Draw, Xara.

    Aquesta il·lustració mostra com és un gràfic de tipus vectorial bastant sofisticat. Els elements geomètrics que formen la imatge es veuen en la visualització de línies de la part dreta:

    Els documents PDF són una mena de contenidor que tant pot incloure gràfics vectorials com de mapa de bits. Les pàgines web, per la seva banda, poden tenir enllaçats gràfics també dels dos tipus.

    Com a complement, per saber-ne més: una introducció bàsica a les imatges digitals. Consultem Què és un píxel, un subpíxel... els megapíxels (viquipèdia)

    Editors d'imatge en mapa de bits
    Podem editar les imatges de moltes maneres. Algunes recomanacions:
    • Picasa, l'editor i organitzador d'imatges de Google. Aplicació gratuïta.
    • Els que disposen d'un smartphone (amg iOS o Android) poden editar la imatge abans de transferir-la (fer-ne una còpia i guardar l'original). Hi ha moltes aplicacions especialitzades.
    • Edició online de les imatges que haguem pujat al nostre compte de Google o als àlbums de Picasa Online.
    • El programa GIMP (disponible per a tots els sistemes operatius) és una alternativa de codi obert a Photoshop. És un programa molt potent amb el que es pot fer des de la correcció més senzilla fins a les modificacions i trucs més sofisticats.

    Per guanyar temps, val la pena mirar la possibilitat d'editar les imatges massivament (edició per lots). Per exemple, canviar el tamany de totes les imatges d'una carpeta automàticament. Això es pot fer amb molts programes, de vegades directament, de vegades afegint-hi un connector o plugin. Trobareu un altre article dedicat a aquest tema a ensenyant.com.

    Programes per a Windows. N'hi ha molts disponibles, i entre aquests excel·lents aplicacions gratuïtes i de codi obert. Destaquem IrfanView i XnView. Disponibles en català a Softcatalà, i també en versió portable (no cal instal·lar ni ser administrador de l'equip, s'executen des de la carpeta que es vulgui, fins i tot des d'un USB).
    També és possible instal·lar molts d'aquests programes a Linux i Mac, utilitzant Wine o Parallels / Crossover, respectivament.

    Linux-Ubuntu. Inclou un visor i editor bàsic, F-Spot. També es poden modificar les imatges i aplicar diferents efectes amb la utilitat de captura de pantalla Shutter.

    Mac. Moltes operacions es poden fer directament des de l'aplicació inclosa amb el sistema, Preview. També hi ha altres opcions gratuïtes com ara Xee i CocoViewX, i programes econòmics però amb excel·lents funcionalitats, com Pixelmator, que és una passada (només 15 $! a l'App Store!):




    Fitxers de pràctiques per al GIMP (vegeu l'article introductori al GIMP):


    divendres, 20 de gener del 2012

    Dropbox: accés al teus fitxers des de qualsevol lloc

    Dropbox és un servei d'allotjament de fitxers i sincronització entre diferents dispositius que és, ara per ara, el més conegut i utilitzat dins la seva categoria.

    Amb Dropbox podem operar amb els fitxers d'una carpeta a un ordenador i automàticament tot allò que haguem afegit, modificat o eliminat es sincronitzarà amb tots els altres equips als quals haguem donat accés al servei.


    Dropbox es pot instal·lar a Windows, Mac i Linux, a més dels dispositius mòbils per als que utilitzen smartphones o tablets com iPhone, iPad, Blackberry i dispositius amb s.o. Android. Un cop instal·lat, una carpeta especial que l'usuari elegeix serà la que es sincronitzi entre totes les màquines a les quals haguem instal·lat Dropbox, i ens haguem identificat amb el mateix nom d'usuari i contrasenya. Per exemple, podem utilitzar-lo a l'ordenador de casa, el de la feina i un portàtil. Els fitxers de la carpeta de Dropbox estaran sempre disponibles amb el mateix estat a totes tres màquines!

    També es pot aprofitar el servei, sense instal·lar res, per exemple a qualsevol ordenador connectat a Internet. Es pot obrir directament la pàgina de Dropbox, identificar-se i allí accedir a tots els fitxers i carpetes.

    Una compartida amb determinats usuaris pot ser una excel·lent manera de desar documents a la xarxa i posteriorment recuperar-los des de qualsevol altre equip.Per a la feina col·laborativa, es pot acordar treballar en un document comú que guardem a una carpeta compartida, i cadascú podrà fer modificacions al mateix document des d'onsevulla.

    Dropbox també admet carpetes totalment públiques si volem donar accés general a alguns dels nostres documents (per exemple, fotos d'un determinat acte, excursió, viatge, festa...)





    diumenge, 8 de gener del 2012

    Canvi de paradigma

    A tots ens costa el canvi tecnològic, metodològic... I no tan sols ens passa a nosaltres amb els ordinadors i internet.