dimarts, 22 de desembre del 2015

Barres de tèmpera sòlida



Aquest producte és a la meva llista de compres de materials artístics! Una manera alternativa d’aplicar colors plans i cobrents. A les papereries, supermercats i tendes especialitzades de per aquí s’hi comercialitza també una versió de la coneguda marca Alpino.



Aquestes barretes es poden emprar de dues maneres distintes, en funció de la pressió que es faci sobre el paper: com a barra de cera (però soluble en aigua, en aquest cas), i com a capa de tèmpera.
Podem fer-hi coses com la sèrie d’àlbums d’Oliver Jeffers dedicats a les barres de colors empipades pel tracte que reben dels seus joves propietaris:

divendres, 18 de desembre del 2015

Rúbriques d’avaluació


Idealment, per poder avaluar un procés amb una rúbrica, hauríem de disposar dels diferents elements d’avaluació clarament exposats, i donar-los a conèixer als alumnes abans de posar-s'hi a treballar.Aquests són alguns recursos que convé tenir a mà per aplicar les rúbriques d'avaluació al procés d'avaluació al llarg de tota la seqüència didàctica.

Exemple de rúbrica. [font]

Rúbriques de referència



Eines específiques per crear les nostres rúbriques o adaptar-ne de les existents


Moodle incorpora un sistema d'avaluació per rúbriques molt fàcil d'aplicar. Un cop s'han assignat els missatges / criteris avaluadors específics per a cada casella —on s'encreuen els criteris d'avaluació (files) amb el grau d'assoliment (columnes)— a cada alumne o grup es valora simplement fent clic a cadascuna d'aquestes caselles, i el sistema enregistra la puntuació corresponent:

Rúbrica a Moodle. A aquest exemple elegim l'assoliment de cadascun dels criteris que apareixen a les files. S'ha assignat també una qualificació numèrica per a cada esglaó d'assoliment. Moodle obté la puntuació final i la incorpora al llibre de qualficacions de l'alumne, el qual també pot consultar el nivell que ha assolit per a cada ítem avaluable.
Aquests altres cinc recursos són eines per generar rúbriques d'avaluació. Tot i que estan en anglès i que, evidentment, si es vol aprofitar alguna cosa ja feta caldrà bé traduir-la, bé fer-la servir en l'idioma original, val la pena conèixer-les, en especial Rubistar:

divendres, 4 de desembre del 2015

Recerca basada en Internet: Webquests i Cerques de tresors

Com a iniciació a la dinàmica dels projectes de treball, podem partir de l'experiència d'una webquest. Té l'avantatge de que no cal un gran desplegament organitzatiu, només disposar d'una bona seqüència de treball preparada, però a la vegada farem ús de molts dels trets positius de l'aprenentatge basat en projectes.

Un exemple dels milers de Webquests existents a la xarxa, i que podem aprofitar directament o fent-hi les modificacions que siguin necessàries. En aquest cas es fa una recerca sobre la dieta mediterrània.

Webquests

Segons el seu creador, Bernie Dodge, una Webquest és “una Activitat de Recerca en la qual la informació amb què interactuen els alumnes prové total o parcialment de recursos d’Internet”. Una Webquest És una Activitat didàctica a la qual proposem una tasca als alumnes i suggerim un procés per dur-la a terme. Al llarg d’aquest procés els caldrà utilitzar, analitzar i comprendre la informació consultada per construir les seves pròpies idees i crear un producte.

Aquest model d'aprenentatge proporciona al docent l’oportunitat d’'integrar les TIC al treball de l’aula, a més de fomentar el treball cooperatiu i promou una reflexió en la cerca de les solucions als problemes plantejats, treballant de manera creativa i autònoma. El professor, en aquest sentit, actua com un guia en el procés de descobriment.

Una Webquest pot adreçar continguts curriculars propis d’una àrea o matèria o —per a una major riquesa d’aprenentatge— ser més globalitzada i integradora, interdisciplinar. En qualsevol cas potencia en els alumnes les habilitats superiors d’aprenentatge.

El docent ha de fer una selecció prèvia de recursos a Internet per poder donar un punt de partida als alumnes i fer més eficient el treball. La webquest sol estar estructurada en sis seccions: Introducció, Tasca, Procés, Recursos, Avaluació i conclusió.

Des de fa ja molts d’anys podem trobar a la xarxa nombrosos materials de referència sobre les Webquest, tant per elaborar-les com per utilitzar-ne de ja fetes, adaptant-les allí on calgui.

Comunitat catalana de webquests: webquestcat.cat
Algunes webquests recollides a una formació de la Conselleria d’Educació.
A didactalia hi ha més de 200 exemples de webquests (a més de molts altres materials educatius). 
Guia “com elaborar una webquest de qualitat” a Eduteka.
Una recopilació de webquests a Platea
Generador de webquests 1,2,3 tu webquest
Eines per preparar i publicar webquests; inclou phpwebquest que es pot baixar i instal·lar en local o a un servidor web.
Recopilació de webquests de Aula 21.

Caceres o cerques de tresors

Una cerca o cacera del tresor és semblant a la Webquest, però amb una major simplicitat de preparació i desenvolupament. En aquest cas, es tracta d’una activitat didàctica a la qual es formulen als alumnes una sèrie de preguntes i, alhora, se’ls proporciona una relació de pàgines web a les quals podran trobar la resposta a les mateixes. Finalment es planteja una “gran pregunta”, la resposta de la qual exigeix integrar i valorar el que han après en el procés de cerca previ.

Els avantatges d’aquest tipus de tasca són els mateixos que a les Webquests. Són un repte motivador que permet que els alumnes adquireixin coneixements sobre el tema, desenvolupin habilitats en cerca d'informació per Internet i millorin la comprensió de la informació i la capacitat de síntesi.

Les cerques de tresor són més fàcils de crear; es poden dissenyar per a tots els nivells, adaptant com calgui la seva profunditat i complexitat. Ajuden a millorar la comprensió lectora dels alumnes.

A la pràctica, és tan senzill com repartir un full de treball o una fitxa, o una pàgina web (o entrada de blog) on hi figuri la sèrie de preguntes i un llistat d’adreces d'Internet a les quals es poden buscar les respostes. La “gran pregunta” final no ha d’aparèixer directament als materials consultats, sinó que ha de ser una conclusió a la qual es pugui arribar arran del que han après durant la recerca.

A Aula21 teniu una bona recopilació d’exemples.
Generador de caceres del tresor.

dimarts, 1 de desembre del 2015

El paper de les TIC en educació: un mapa mental

Aquest (https://db.tt/7Fw1CoRj) és un mapa mental  —elaborat amb Freemind— que recull moltes de les possibilitats educatives de les TIC i, de fet, bona part d’allò que cal tenir en compte per treballar amb les noves tecnologies.

https://db.tt/7Fw1CoRj


A aquest arxiu zip teniu el mapa original, en format mm de Freemind, i també una versió en forma d’esquema desplegable.

Aquests mapes es poden imprimir a qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat si, per exemple, es volen exposar a l’aula. El material té una llicència Creative Commons Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa).

dilluns, 23 de novembre del 2015

Algunes eines útils per al treball cooperatiu

Quan treballem a l’aula de manera cooperativa, és molt important gestionar bé les preguntes, el nivell sonor, l’assignació de les tasques als grups i persones i el temps que es dedica a les estructures cooperatives. Evidentment,  tot això ho podem fer sense necessitat de cap eina TIC, però és bo tenir a punt diverses eines que ens ajuden en aquest sentit:
Un truc: si volem utilitzar alguna d’aquestes eines sense dependre de la connexió a internet, per a moltes d’aquestes eines podem baixar el fitxer flash (swf), i tenir-lo sempre a punt, per exemple a l’escriptori.

Gestió del soroll a l’aula

Si no tenim un semàfor sonor real, podem emprar-ne un de virtual, com el semàfor sonor
i altres alternatives comentats anteriorment aquí, o qualsevol sonòmetre al dispositiu mòbil (que també es pot projectar si cal).

Zero noise classroom, una extensió de Google Chrome (funciona fora de línia) serveix per al control del nivell sonor, amb una sèrie de paràmetres ajustables.

Gestió del temps

Moltes estructures impliquen una successió d’intervals de temps (per exemple, si fem l’1-2-4). Per això poden venir bé temporitzadors múltiples seguits: Multiple timers. D’aquests cronòmetres n’hi ha per elegir: aquí en teniu un altre (de la web d’utilitats timeanddate), el de e.ggtimer.com, i aquí un més: http://www.intervaltimer.com/create/custom-interval-timer.

Per a un control més simple del temps (amb compte enrere o endavant), podem utilitzar: http://www.timeme.com/timer.htm, amb diferents alternatives més. Aquí podeu utilitzar en línia o descarregar-los per tenir-los sempre a punt (per exemple a l’escriptori) una sèrie de cronòmetres variats: http://www.online-stopwatch.com/download-stopwatch/.

També pot utilitzar-se per al control de periodes de temps el Marinara Timer, que té tres tipus distints de cronòmetres, un d’ells basats en la coneguda tècnica de productivitat de Pomodoro (del típic rellotge de cuina en forma de tomàquet).

Un dels tres tipus de cronòmetre que ofereix http://www.marinaratimer.com


Assignació de tasques als grups

Si cada equip ha de resoldre una tasca diferent, una manera d’evitar protestes és assignar tasques a cada equip de manera aleatòria!

Aquestes són algunes eines equivalents a la bossa amb paperets que tenen els noms dels equips i els noms de les tasques. Una primera opció és utilitzar aquesta utilitat: Team maker, i en comptes d’enganxar-hi noms de persones i noms d’equips, posar dins del formulari noms d’equips i noms de les tasques assignades. L’eina  realment està pensada per fer equips de manera aleatòria (cosa que també pot fer Moodle). Hom sap que no convé fer això, excepte si els participants són molt homogenis. Altres eines útils per assignar tasques als grups: Random team generator; shuffle tool; randomize list, name spinner o una ruleta que podem adaptar al que necessitem. O també es pot fer amb un petit programet de Python.

Podem triar alumnes / assignacions de tasques a l’atzar amb http://primaryschoolict.com/random-name-selector/, o la “màquina escurabutxaques” de Classtools (http://classtools.net/main_area/fruit_machine.swf), o moltes altres opcions...

Per això mateix i moltíssimes coses més hi ha una web, Random lists, on s’elegeixen a l’atzar les coses més diverses. Val la pena, perquè també es pot utilitzar per fer activitats a classe. També hi ha eines d’aquestes (i moltes més) a classtools.net.

Diverses eines més per elegir i combinar noms d’una o dues llistes: http://www.aschool.us/random/random-match.php.

Gestió de dubtes i preguntes

Podem fer un “sac de dubtes” cooperatiu, a més d’amb mitjans més tradicionals (trocets de paper, notes adhesives...) utilitzant qualsevol document que pugui ser editat per tots, com ara un document de Google Docs, o una eina cooperativa a Moodle (wiki, fòrum, xat, base de dades, glossari...)

Exemple de Moodle, utilitzat per a un treball cooperatiu amb l'estructura 1-2-4. Aquí els alumnes haurien utilitzat diferents colors per a les seves intervencions. Cada columna correspon a una fase de l'estructura.

Eines generals per escriure i treballar de manera cooperativa

Moltes estructures cooperatives es poden aplicar amb medis digitals, en compte de llapis i paper. La idea és que allò que s’ha fet quedi immediatament enregistrat al portafolis dels alumnes participants, i que puguin aprofitar la riquesa de les tecnologies modernes aplicades al seu procés d’aprenentatge.

Hi ha, d’entrada, diferents opcions per fer estructures cooperatives com l'1-2-4, el foli giratori, el llapis al mig, el joc de les paraules, la parada de 3 minuts i altres. La plataforma Moodle és sens dubte la més versàtil i completa, no tan sols per fer la tasca i tenir-ne constància, sinó a més per poder avaluar i fer el seguiment de tot el procés. Hem de tenir en compte que Moodle està pensat des del començament com un entorn virtual per aprendre de manera constructivista i cooperativa. A més, té la flexibilitat de poder assignar les activitats a tot el grup o a un subgrup específic.  Les eines més adients de Moodle:
  • fòrum;
  • wiki;
  • taller, on es fa una avaluació grupal. 
  • base de dades i glossari;
  • xat (del qual en poden obtenir una transcripció);
  • la tasca també pot ser grupal, i especificar que sigui suficient la tramesa d’un integrant del grup;
  • A més, és possible canviar els permisos per fer editables els diferents recursos que en principi només gestiona el professor del curs, com ara les carpetes, pàgines...

Amb Edmodo també es pot treballar molt bé de manera cooperativa. Potser el més adient és l’opció de crear grups petits o subgrups: en ells els alumnes poden treballar-hi per deliberar i acordar, planificar la recerca, aportar idees i recursos...

Per preparar els materials impresos

Si hem d’imprimir o fotocopiar alguns materials per a les activitats cooperatives, és preferible utilitzar un programa que permeti fer una maquetació més flexible que un editor de text convencional. Són molt útils Inkscape o el programa de LibreOffice Draw, ambdós gratuïts i presents a la majoria d’ordinadors dels centres. Amb qualsevol dels dos els blocs de text i les imatges es poden moure, reordenar, canviar de tamany... amb tota llibertat. Ah, i no oblidem que una eina d’oficina que va d’allò més bé per acabar de preparar els materials és la guillotina!



dimarts, 17 de novembre del 2015

Àlbums de fotos o imatges a Blogger

Inserir fotos / imatges a Blogger és la simplicitat mateixa. Si pujam múltiples fotos en una mateixa entrada, a més, l’aplicació s’encarrega diligentment de crear miniatures i un petit àlbum de totes les imatges per poder veure-les de manera consecutiva o en l'ordre que volguem.

Una altra història és inserir una graella o quadrícula de miniatures. Aquesta opció de moment no es pot fer d’una manera fàcil a Blogger (Wordpress sí, que permet inserir una galeria d’imatges amb un clic). Faria falta retocar el codi html de l’entrada, cosa que no és a l’abast de tothom, i molt menys per usuaris poc experimentats que facin ús ocasional de Blogger.

En aquests casos, la solució més fàcil és tenir les imatges pujades a qualsevol servei d’allotjament que admeti imatges, i aprofitar la solució d’inserir amb un embed o un iframe (tutorial aquí). Podem aprofitar aquesta opció amb:

  • Flickr
  • Picasa (a l’album, cap a la part dreta, triem comparteix: hi ha diferents opcions, entre elles, inserir a Blogger, copiar el codi per la galeria o per la projecció de diapositives.)
  • Dropbox (posant les fotos dins de la seva pròpia carpeta i fent-la pública; es pot copiar l’enllaç per inserir la galeria que genera automàticament)
  • Flickrit, un servei que serveix per a àlbums de Flickr, Picasa, Instagram i DeviantArt.  
  • i molts més, com slide.ly i molts més. Cal tenir en compte que el panorama de les aplicacions en línia és molt canviat: el que ara podem utilitzar al cap d'un temps pot haver desaparegut, tornat de pagament, etc.. però sempre hi haurà alguna alternativa similar.
Hi ha serveis que permeten crear instantàniament un àlbum de fotos, pujant-les, triant la plantilla que es vulgui i finalment copiant el corresponent codi per inserir, com ara Albumizr:



L’opció elegida pot ser bé una galeria d’imatges, bé una projecció de diapositives o slideshow.

Un exemple fet amb Picasa (en aquest moment sembla que només insereix una imatge de l’album i crea l’enllaç per veure la resta a Picasaweb):
cuadernistas
I heus ací un exemple de Flickr, creat amb la utilitat Flickrit, comentada abans:

dissabte, 14 de novembre del 2015

Selecció d’apps educatives per a mobile learning

A les jornades de Mobile Learning que han tingut lloc els dies 13 i 14 de novembre, he pogut conèixer i experimentar algunes aplicacions d'interès educatiu, la majoria d'elles per a tauletes i dispositius mòbils. A més d'altres aplicacions que ja havíem comentat en el seu moment, com Canva (programa de disseny gràfic i creació infogràfica), hem utilitzat l'excel·lent eina d’autor Blendspace, el curiós compendi d'utilitats Classtools.net, Glogster (per crear pósters multimèdia), Kahoot (per fer qüestionaris - joc)... Hem provat aplicacions prou conegudes, però que sorprenen en la seva versió iOS més recent, com Numbers, Pages o Keynote, el ús de iMovie en mode Trailer.
Molts d'aquests recursos també els trobareu, comentats i analitzats, al recurs The flipped classroom (es).
Font: theflippedclassroom.es



Taller de Flipped Classroom


Taller de Inteligencias Múltiples


Taller de ABP y Códigos QR

Algunes eines més que val la pena explorar:
  • Blubbr, i Educanon, per crear qüestionaris a partir de vídeo.
  • Animoto, per fer vídeos i presentacions.
  • Line.do, per crear línies de temps i històries interactives.
  • Wikiwand, una nova manera de consultar la Wikipedia.
  • Lucidpress, per preparar materials de publicació, presentacions...
  • Quizlet, una col·lecció d'eines per ensenyament i aprenentatge.
  • Storyjumper, per crear contes i històries interactives.
  • Toondoo, una eina per crear còmics i historietes.
  • Tagul i Wordle són eines per crear núvols de paraules.
  • Voki, per crear personatges parlants.
  • Examtime, una altra col·lecció d'eines per aprendre, amb mapes mentals, tests...
I encara més a Popplet (una eina en línia per fer esquemes visuals).

divendres, 13 de novembre del 2015

Continguts que es poden inserir en un blog o a Moodle

Aquesta llista, creada originalment en el context del gestor de continguts / blogs Wordpress, la trobareu aquí en la seva versió original.

Els serveis que citam aquí poden aprofitar-se per inserir continguts a les nostres entrades del blog, o també als continguts d’una aula virtual de Moodle. Si necessiteu repassar el procediment per fer aquesta inserció o incrustació, aquí teniu un article on s’explica pas a pas.

Cal esmentar abans que res els serveis de Google. D’una manera o una altra, es poden inserir:
  • Documents de Google (a Google Drive): textos, presentacions, gràfics, fulls de càlcul, formularis;
  • Fitxers de qualsevol tipus a Google Drive;
  • Mapes de Google;
  • Imatges i àlbums de Picasa;
  • Calendaris i agendes d’esdeveniments.

Evidentment, perquè un contingut dels serveis de Google pugui ser compartit i visible pel públic, cal modificar la configuració de compartició corresponent. El més recomanable és triar visible per a tothom que tingui l’enllaç.

Altres opcions per compartir qualsevol tipus de fitxer són Dropbox o Onedrive.

Amb els serveis de Google, Dropbox i els que segueixen a continuació, es poden aprofitar continguts que ja tenim per fer-los accessibles a la xarxa: documents de Word o LibreOffice, documents PDF, presentacions de Powerpoint o Impress, etc.


Servei / aplicació web Tipus de contingut
Animoto Vídeo
Archive.org (Internet archive) Llibres digitalitzats, vídeo, imatges...
Blip Vídeo
CollegeHumor Vídeo
DailyMotion Vídeo
Flickr Vídeo i imatges
FunnyOrDie.com Vídeo
Hulu Vídeo
Imgur Imatges
Instagram Imatges
Issuu Documents
Kickstarter Campanyes de micromecenatge
Meetup.com Varis
Mixcloud Música
Photobucket Imatges
PollDaddy Enquestes i formularis 
Rdio Música
ReverbNation Música
Scribd Documents
SlideShare Presentacions
SmugMug Varis
SoundCloud Música
Spotify Música
TED Vídeo
Tumblr Varis
iSnare Varis
Twitter Comentaris / missatges
Vimeo Vídeo
Vine Vídeo
WordPress.tv Vídeo
YouTube Vídeo


A part de tots aquests serveis, (i segurament molts més: només cal cercar-hi la possibilitat de compartir, embed, o similar …),  cal esmentar que també es poden inserir les activitats educatives que trobem a Educaplay.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Mini-tutorial de Blogger

Aquest és un petit tutorial d'alguns aspectes importants de la creació de blogs amb Blogger. Són 4 pàgines (format pdf) i l'utilitzem en alguns tallers de formació en TIC a centres.

https://dl.dropboxusercontent.com/u/14179549/mini_tutorial_blogger.pdf

dissabte, 7 de novembre del 2015

TV3, un gran recurs per al docent

Que TV3 està a una distància sideral de les televisions “autonómicas” de la resta de l’estat espanyol no és cap descobriment nou. En general, el nivell està molt, molt per a sobre a la televisió catalana, en qualitat dels continguts, rigor i possibilitats educatives. Només hi ha algunes escasses i puntuals excepcions aquí i allà en cadenes estatals com La 2, de RTVE, o algun programa o sèrie aïllat aquí i allà en altres cadenes.


Seguir la pista a un programa o adaptar-se a la graella de la programació d'emissions és prou difícil, però ara la producció pròpia està desada a un arxiu permanent, anomenat A la carta. Hi ha una abundància de programes que són excel·lents per al docent: uns, com a material que es pot emprar a classe; altres, com a eina de consulta i reflexió. Algunes sèries favorites:




I així, un llarg etcètera, amb el llistó de qualitat ben alt! Tots els programes, aquí.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Mapes de Mallorca i les Illes a mida

A la web dels diferents Consells Insulars hi trobem serveis cartogràfics amb els quals podem elaborar mapes a mida amb diferents capes visibles (enllaços al final). Aquests mapes els podem adaptar, per tant, a les nostres necessitats per treballar a l'aula, i els alumnes poden fer-hi recerca.

També podem partir d'un mapa més general en format PDF. Per exemple, al cas de Mallorca (enllaç directe), aquest mapa té un format vectorial: es pot ampliar a gairebé qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat. A més, si l'obrim en un programa de dibuix vectorial, com ara Inkscape —instal·lat a l’equipament informàtic dels centres— podem eliminar el fons o la informació que ens interessi, copiar una part, afegir-hi o canviar colors, etc. En una paraula, podem fer-hi tot allò que ens calgui per utilitzar-lo a les nostres classes.

https://db.tt/FoFh05VH


Per editar el mapa dins d'Inkscape cal obrir el fitxer: sortirà un quadre de diàleg on demana com es vol importar: es poden deixar les opcions que venen per defecte. A a continuació cal fer clic sobre el mapa i triar l’opció desagrupar successives vegades fins que poguem triar els elements individualment (aquesta opció la trobam bé al menú que surt fent clic al botó dret, bé al menú superior Objecte > desagrupar.)

En general, els formats vectorials que podem trobar a les cerques a la xarxa són PDF i SVG. Cal comprovar, però, que el que conté el fitxer és, efectivament, un mapa geomètric / vectorial i no una imatge de mapa de bits (jpeg, png, gif...), perquè en aquest darrer cas no seria possible fer-hi les operacions que comentam abans.

Finalment, si necessitem imprimir un mapa a gran tamany (mural, cartell, pancarta...), com vam comentar anteriorment, tenim les opcions necessàries a la impressora o al programa lector de PDF.

Alguns enllaços:
Portal de serveis cartogràfics de les Illes Balears (IDEIB).
Mapes de Mallorca
Mapa mut de Mallorca en format SVG, amb els termes municipals i comarques, a Wikimedia.
Enllaços a altres serveis IDE (informació de dades espaials).

dilluns, 2 de novembre del 2015

Algunes opcions per activitats d’obertura i tancament amb eines TIC

Per fer una ronda de preguntes inicials d’un tema o bé per tancar, recapitular, treure conclusions... podem aprofitar diferentes eines TIC: documents de Google, Socrative, Edmodo, Moodle, i fins i tot Whatsapp. I sí, evidentment, hi ha moltes altres alternatives a Internet!

Els usos possibles de les eines que veurem a continuació inclouen enquestes, posades en comú, recollida d’idees, sondeigs, exàmens ...  Amb totes aquestes opcions és ràpid preparar les preguntes i, sobre tot, fer el buidatge de les respostes:

Google Docs.

Podem crear un formulari amb els documents de Google. El formulari es crea i edita amb un editor molt fàcil d’utilitzar, al qual afegim les diferents preguntes. Aquest formulari, un cop llest, es mostra als usuaris a una adreça web (url) que genera automàticament Google docs i que haurem de copiar i proporcionar a les persones / alumnes que volem que contestin. Les respostes van a parar a un únic full de càlcul (cada fila és un formulari complet d’un usuari; cada columna correspon a cadascuna de les preguntes.) Finalment, l’aplicació genera automàticament un buidatge o resum de les respostes.

Per tant, cal tenir en compte que l’aplicació formularis de Google és simple d’utilitzar, però hem de manejar quatre elements, vinculats entre si, per a cada formulari:

  1. l’eina on creem el formulari en si;
  2. el formulari actiu, públic, al qual accedeixen els usuaris per contestar-lo;
  3. el full de càlcul que recull les respostes; i
  4. el buidatge o resum de les respostes (amb gràfics generats automàticament.)

Evidentment, els formularis es poden duplicar i editar per fer-ne de nous, i aprofitar així un model anterior. També es poden compartir amb altres usuaris d'aplicacions de Google.

Socrative i Kahoot

Una altra opció fàcil i amb bons resultats, optimitzada a més per a dispositius mòbils. S’hi han afegit una sèrie de millores d’ençà que comentàrem aquesta eina per primer cop: Socrative. Kahoot és una aplicació molt semblant, però amb l’aspecte de joc encara més potenciat.

Moodle

L’entorn d’aprenentatge i col·laboració Moodle —el de l’aula virtual de la Conselleria d’Educació— inclou eines per crear formularis i qüestionaris. L’activitat que anomena consulta és molt fàcil de desplegar, i els resultats es poden veure a mesura que els alumnes contesten. Té nombroses opcions, com ara que el nom de qui ha triat cada opció es vegi o no, i moltes més. Això es pot aprofitar, per exemple, perquè els alumnes triïn un grup.

Edmodo

Igual que passa amb Moodle, l’aula virtual Edmodo permet crear ràpidament qüestionaris amb diferents tipus de preguntes, i veure els resultats de tots els que han contestat de manera immediata.

Whatsapp

Utilitzar Whatsapp web és molt senzill i permet utilitzar dispositius mòbils per enviar opinions, respostes... i veure-les a mesura que es trameten en una pantalla.
L’activació de whatsapp web és fàcil: basta triar l’opció al mòbil i seguir les instruccions. Per les condicions d’aquesta eina, però, en moltes escoles i nivells no és una opció factible. Sí que ho és a sessions amb adults (pares, docents...) o a centres on es permeti l’ús dels dispositius mòbils com a eina per accedir a material didàctic.

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Economia (en colors)

Tot i que hi ha docents amb reticències a l’hora de valorar la necessitat d’incloure l’educació financera / econòmica al currículum, el cert és que tenir unes nocions clares i bàsiques del funcionament de la societat en termes econòmics ajuda, i molt, a entendre moltes més coses de la vida real. I a més, proporciona eines per evitar errors greus a l’hora de decidir què i com comprar.


La sèrie de TV3 Economia en colors, amb Xavier Sala i Martin i Tian Riba, és una aportació molt bona en aquest sentit i, sens dubte, esvedindrà un material de referència molt utilitzat a escoles i instituts. Hi ha moltíssims fragments que es poden aprofitar dins de classe per tractar molts temes adients en una gran varietat d’unitats didàctiques o projectes i, per descomptat, els episodis sencers els recomanem, també.

Realment, aquí no només es parla d’economia, sinó de moltes altres coses: innovació, educació, idees, creativitat, emprenedoria, societat, història ... cadascuna d’elles prou interessant per aprofitar-la a l’escola. En particular, al segon episodi, titulat Taronja. On són els nens de desembre? es parla de les necessitats de canvi en l’educació a les societats modernes.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Tot comença amb un bon mestre

Estudiants, ordinadors i aprenentatge: la connexió

Els col·legis d’arreu d’Espanya, i en particular els de les Illes, no estan gens mal dotats en termes d'infraestructura informàtica. No obstant això, els resultats de competència digital són molt decebedors en comparació a altres països de l'OCDE. Per als estudiants resulta, per exemple, força complicat decidir quines paraules clau poden servir per a obtenir informació al cercador, o destriar la fiabilitat d’una informació que apareix a la xarxa.

És evident que cal canviar la manera de treballar amb les TIC / TAC a classe per aprofitar el que tenim. Les dades de l’informe Estudiants, ordinadors i aprenentatge: fer la connexió posen de manifest coses com aqueixes i moltes més.

Es pot descarregar (pdf) de la web de l’OCDE, es pot llegir online, i també es poden fer tota mena de comparacions i visualitzacions de dades. Aquest és un resum de les dades més rellevants en format presentació:

 

Gestionar els fills, gestionar els alumnes. Amb humor!

Tres xerrades de Carles Capdevila —director del diari Ara, pare i gran comunicador— sobre pares i fills, educació i comunicació.

divendres, 17 de juliol del 2015

Bones vacances

Molt bones vacances i fins al curs vinent!

Ens acomiadam amb una aplicació nova de Microsoft que ens sembla fresca i útil: Sway (aquest és un exemple, dedicat a tendències trencadores en educació). Per tenir-la en compte en començar el nou curs cap a setembre (que no ho sembla, però sempre és més prop del que pensem):

dilluns, 15 de juny del 2015

Una introducció a la programació com a eina educativa

He escrit un article per a Cantabou, la revista del CEP d’Inca, on es veu una breu panoràmica de les possibilitats de la programació informàtica com a recurs educatiu. El trobareu aquí.

http://cantabou.cepinca.cat/2015/06/programar-lordinador-que-ens-pot.html

dijous, 30 d’abril del 2015

Jornades Aprenentatge cooperatiu a la pràctica

http://cepinca.caib.es/images/stories/2014-15/141565_1707_jornades_aprenentatge_cooperatiu.pdf
Si voleu descarregar-vos el cartell de les jornades, el trobareu aquí (en format PDF: es pot imprimir a qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat).

dijous, 19 de març del 2015

Un semàfor sonor per controlar el nivell de soroll a l'aula

Al taller sobre Aprenentatge cooperatiu que fem al CEIP Bartomeu Ordines, una de les qüestions que hem tractat sobre la gestió de l’aula és mantenir un nivell sonor acceptable.

Existeixen semàfors sonors que es poden adquirir, però també hi ha solucions tan simples com una aplicació com Too much noise. Aquesta funciona al navegador (Chrome) i utilitza el micro de l'ordinador per avisar quan se supera un llindar que es pot establir a voluntat. També hem vist una altra aplicació semblant, Bouncy balls, que indica el nivell de soroll amb els bots d’unes bolles.

Hi ha una opció interessant: crear el semàfor sonor com a projecte de programació amb Scratch. Aquí en teniu un llest per utilitzar, i molts altres semblants. Els projectes de Scratch es poden clonar i adaptar, de manera que podeu fer-ne una versió pròpia! Aquesta captura de pantalla mostra els blocs necessaris i està enllaçat a la pàgina on podeu obtenir-lo:



La mateixa idea és la que trobem a l’aplicació de Flash Calm counter. També es pot adjustar la sensibilitat del micròfon per tenir el nivell òptim que necessita la nostra classe.

Alternativament, hi ha solucions tan simples i imaginatives com fer un semàfor de cartró pintat, i que els mateixos nins s’encarreguin de mostrar quan la cosa està al vermell!! A la classe d’una mestra del CEIP Bartomeu Ordines ho han fet així i als infants els ha encantat: volen que els toqui el torn per fer de guàrdia del soroll! Si es vol tenir un semàfor per a la pantalla, però activat manualment, es pot fer servir aquest.

dilluns, 16 de març del 2015

Tres cartells

Tres cartells que he fet per a la Conselleria d’Educació, i que corresponen a tres jornades temàtiques de difusió de bones pràctiques:




Impressió ampliada: cartells i pancartes a mida

Volem crear un gran cartell, o una pancarta, o una gran ampliació d'una imatge o un document? Fàcil: a partir d'un document PDF, podem imprimir a qualsevol tamany, per gran que sigui, i sense pèrdua de qualitat, sempre que el seu contingut sigui de text i imatges vectoritzades (*) (les fotografies o imatges escanejades quedarien pixelades).

La manera més senzilla és triar l'opció Póster del quadre de diàleg d'impressió que surt a Acrobat Reader i altres lectors de documents PDF:

Això crea una sèrie de pàgines numerades que es poden enganxar juntes per formar una ampliació a la mida de desitgem.

(*)Una imatge es pot vectoritzar, çò es, convertir en una sèrie de formes geomètriques que es poden canviar de tamany a voluntat sense que perdin definició, amb un programa com Inkscape —que ja està instal·lat a tots els ordinadors de la dotació dels centres dels darrers anys— amb l'opció Camí > vectoritza.

També hi ha altres utilitats en línia (per exemple, Rasterbator) i programes específics (poster, a Linux, PosteRazor, totes les plataformes) que poden fer aquesta tasca. Sempre és la mateixa operació: crear un document PDF vectorial, amb múltiples pàgines que corresponen a les peces del mosaic que formaran l’ampliació que es preté crear.

dimecres, 4 de febrer del 2015

L’evolució de l'escriptori

Una de les qüestions que vam analitzar al curs les eines TIC a la meva classe és el canvi que ha experimentat la cultura amb la digitalització i connexió en xarxa. “Evolution of the Desk”, un projecte del Harvard Innovation Lab, ho il·lustra perfectament:

dimecres, 14 de gener del 2015