dimecres, 10 de març de 2021

Guia essencial: tipus de fitxer d'àudio digital

Amb la universalització dels serveis de música mitjançant aplicacions com Spotify o Youtube, molts usuaris ara ja rarament utilitzen fitxers d'àudio al seu dispositiu, si més no d'una forma explícita (quan escoltam música a una pàgina web o a Spotify realment s'esta transmetent un arxiu de música, en un format com OGG o MP3 des del servidor fins al nostre dispositiu.) Així i tot, pot resultar embullós comprovar que existeixen múltiples formats d'àudio digital. El format MP3 és molt conegut: de fet va acabar per esdevenir una paraula, l’emepetrès, que designava tant el fitxer com els reproductors portàtils. Sovint, però, us podeu trobar amb altres formats, com ara FLAC, OGG, WAV... què és cadascun d'aquests? Anem a veure concisament quins són els principals formats d'àudio digital i les seves característiques.

Si tenim un mateix enregistrament (per exemple una cançó) en diferents formats, trobarem que els corresponen diferents tamanys d'arxiu, diferent qualitat sonora i també poden ser compatibles amb més o menys aplicacions.

Formats de fitxers i còdecs d'un cop d'ull

D'entrada cal fer la distinció entre formats amb compressió i sense compressió. En funció de la forma en què estan comprimides les dades, la pèrdua de qualitat que experimentareu com a oient serà més o menys significativa. Cal dir que, per a un format concret, com ara el més conegut, MP3, es poden aplicar diferents nivells de compressió: com més comprimit estigui, més lleugers seran els arxius resultants, però a partir d'un cert punt la pèrdua de qualitat serà excessiva. Si no s'ha utilitzat cap algorisme de compressió (o còdec) per comprimir l'àudio del fitxer, no hi ha pèrdua de qualitat de so, pagant el preu d'un gran tamany d'arxiu.

WAV (alta resolució): el format estàndard en què es codifiquen tots els CD. Gran qualitat de so, però sense comprimir, és a dir, sovint amb tamanys de fitxers enormes. Té poca compatibilitat amb metadades (és a dir, il·lustracions d’àlbums, informació sobre títols d’artistes i cançons).

FLAC (alta resolució): aquest format de compressió sense pèrdues admet taxes de mostreig d'alta resolució, ocupa aproximadament la meitat de l'espai de WAV i emmagatzema metadades. Es un format preferit per descarregar i emmagatzemar àlbums en alta resolució. 

MP3: el format comprimit popular i amb pèrdues garanteix una mida de fitxer petita, però lluny de la millor qualitat de so. Convenient per emmagatzemar música en dispositius mòbils, o per tranferir-los per internet. Molt probablement, si enregistrau amb la gravadora de sons del vostre mòbil, obtindreu un MP3. Aquest format és bastant segur, en aquest sentit, per compartir, o per crear un projecte a la xarxa com un Podcast.

AAC: l'alternativa d'Apple als MP3. Amb pèrdua i comprimit, però sona millor. S’utilitza per a descàrregues d’iTunes i transmissions d’Apple Music. 

M4A: una altra forma d'arxiu d'àudio amb compressió del tipus AAC. 

OGG: de vegades anomenat pel seu nom complet, OGG Vorbis. És una alternativa de codi obert als MP3 i AAC, sense restriccions per les patents. És, per cert, format de fitxer utilitzat (a 320 kbps) en la transmissió de Spotify.

AIFF (alta resolució): és també una alternativa d'Apple, aquest cop als WAV, però amb un millor suport per a les metadades. No té pèrdues ni es comprimeix (per tant els fitxers són de gran tamany).

Als sistemes Windows se solia utilitzar el format WMA (de Windows Media Audio), però ara ja és poc habitual.

Existeixen altres formats menys usuals, com ara DSD, MQA... 

L'enregistradora de veu d'un mòbil (Android)
L’aplicació d'enregistrament de veu d’un mòbil (en aquest cas Android) permet gravar àudio amb una qualitat acceptable de forma còmoda.

Comprovant els detalls d’un dels fitxers de veu enregistrat veiem algunes de les característiques. En aquest cas, comprovam que el format en què desa els enregistraments és el M4A, i els paràmetres de bits per segon i freqüència corresponen a una bona qualitat d'àudio.

El format d'àudio més comú, MP3 és convenient per emmagatzemar música en mòbils o tauletes, i funciona en gairebé tots els dispositius de reproducció. el problema que té és que es perd informació en el procés de compressió: per tal de fer fitxers d'àudio fins a deu vegades més petits que els fitxers de qualitat de CD, s'han de descartar algunes dades originals, cosa que provoca una pèrdua de qualitat de so.

Hi ha una altre factor que també pot afectar la qualitat de so. Els MP3 tenen una característica, la velocitat de bits a la qual es grava un MP3: els MP3 codificats a 128 kbps sofreixen més pèrdues de so que els codificats a 320 kbps (kilobits per segon; cada bit codifica un element mínim de la cançó). Fa uns anys l'emmagatzematge era car, l'espai limitat i la velocitat de transmissió lenta, i es preferien valors baixos de kbps; ara es pot optar per valors més alts sense que afecti gaire.

Convertir d'un format en un altre

Si tenim problemes per reproduir un fitxer d'àudio, sempre és possible convertir-lo a un format compatible amb el nostre reproductor. També podem emprar la conversió per transformar fitxers de gran tamany en un altre format comprimit i estalviar espai o ample de banda. Existeixen diferents programes que permeten fer aquestes operacions: per exemple fre:ac i altres.

Com es reprodueixen els fitxers d'àudio?

Al vostre mòbil, tauleta i ordinador segurament ja teniu de sèrie un reproductor de música compatible amb la majoria de formats amb compressió (MP3 sobre tot.)

Si necessitau un altre reproductor, podeu mirar per exemple els programes portables d'aquest tipus a portablefreeware.com/index.php?sc=43.

Pel que fa a la reproducció d’àudio d’alta resolució, ara hi ha una quantitat creixent de productes que l’admeten: també es pot reproduir en la majoria de telèfons intel·ligents Android.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada