Provant l'editor de subtítols: vídeos sobre ABP

Per provar l'editor de subtítols online de amara.org, he subtitulat aquest vídeo:

Aquesta eina es pot aprofitar també com a activitat amb els alumnes, perquè puguin afegir els subtítols en una llengua determinada a un video preexistent.

Eines per a l'escriptura creativa

Per a activitats d'escriptura creativa hi ha moltíssimes eines disponibles, ideals per propiciar una tasca engrescadora, sorprenent i motivadora.

Podem comptar amb ajudes com un dau per triar a l'atzar quatre trets definitoris d'una història: espai, temps, personatge i gènere, com el d'aquesta plantilla:

 

També podem utilitzar una versió digital i interactiva d'aquesta idea. Hi ha múltiples generadors d'aquest estil (una cerca en anglès mostra molts resultats: la cerca de story prompt generator ofereix molts resultats rellevants.) 

• Writing challenge generator. Permet triar el nombre de "reptes" o paràmetres combinats que té la proposta. Aquesta web disposa de molts altres generadors útils per posar en marxa el procés creatiu d'escriptura i creació d'històries!
• Un altre recurs en aquesta línia, a la web anglesa writing exercises.
•  Generadors de gènere, trama, personatges...
• Moltes altres possibilitats (cerca a Google).
• Un generador complet d'històries, a partir dels elements que introduim. 
• Suggeriments d'elements per escriure. 
• Recopilació de generadors i eines per a l'escriptura creativa.
• Una altra recopilació d'eines per a l'escriptura creativa.
• Materiales para la creatividad, de Antonio Omatos.
• A educacontic, 7 herramientas digitales para la escritura creativa.
• Hi ha també una sèries d'apps per a tauleta que poden complir aquesta missió; per exemple a l'iPad es pot emprar el "disparador creatiu" de ideas for writing. 
• Per als alumnes que mai no en tenen prou dels seus autors preferits, Fan fiction és el lloc per publicar i compartir històries inspirades en les creacions d'aquests autors.
• Qualsevol compendi de tècniques creatives en general també ofereix possibilitats per crear històries.
• 
  The_Thirty-Six_Dramatic_Situations  segons Georges Polti. (text complet a Wikisource).
  The_Seven_Basic_Plots segons Christopher Booker.
  TVTropes.org.
   

Aquestes eines són un punt de partida per a crear històries, reflexionar sobre la manera de contar-les, veure les possibilitats narratives i, en general, una ajuda per a fer tasques d'escriptura creativa.

Com diu Juan José Millás, el secret de l’escriptor és llegir molt, escriure molt i equivocar-se molt. Amb Internet, el lector pot abandonar la solitud i compartir molt més fàcilment allò que té entre mans. Per exemple:

Clubs de lectura socials, en xarxa:
Castellà: lecturalia; entrelectores; qué libro leo; librofilia.
Anglès: goodreads; shelfari; librarything.
Català: Hi ha una plataforma anomenada Readgroups que sorgeix des de Catalunya. És interessant veure quin és el seu funcionament; es pot optar per una plataforma així o també fer-ne la nostra pròpia versió amb Moodle:

Barres de tèmpera sòlida

Aquest producte és a la meva llista de compres de materials artístics! Una manera alternativa d’aplicar colors plans i cobrents. A les papereries, supermercats i tendes especialitzades de per aquí s’hi comercialitza també una versió de la coneguda marca Alpino.



Aquestes barretes es poden emprar de dues maneres distintes, en funció de la pressió que es faci sobre el paper: com a barra de cera (però soluble en aigua, en aquest cas), i com a capa de tèmpera.
Podem fer-hi coses com la sèrie d’àlbums d’Oliver Jeffers dedicats a les barres de colors empipades pel tracte que reben dels seus joves propietaris:

Rúbriques d’avaluació

Idealment, per poder avaluar un procés amb una rúbrica, hauríem de disposar dels diferents elements d’avaluació clarament exposats, i donar-los a conèixer als alumnes abans de posar-s'hi a treballar.Aquests són alguns recursos que convé tenir a mà per aplicar les rúbriques d'avaluació al procés d'avaluació al llarg de tota la seqüència didàctica.

Exemple de rúbrica. [font]

Rúbriques de referència

• Rúbriques a la xarxa CB. Avaluar per aprendre
• Exemples de rúbriques, Gurb.
• Com fer una rúbrica. Carme Barba
• Tipus de rúbriques. Carme Barba
• Un banc de rúbriques  molt complet d'Infantil a Batxillerat i Internivells.
• Molts exemples ja preparats per posar en pràctica.
• Més exemples útils i d'aplicació directa i immediata.
• Banc de rúbriques de XTEC

Eines específiques per crear les nostres rúbriques o adaptar-ne de les existents

Moodle incorpora un sistema d'avaluació per rúbriques molt fàcil d'aplicar. Un cop s'han assignat els missatges / criteris avaluadors específics per a cada casella —on s'encreuen els criteris d'avaluació (files) amb el grau d'assoliment (columnes)— a cada alumne o grup es valora simplement fent clic a cadascuna d'aquestes caselles, i el sistema enregistra la puntuació corresponent:

Rúbrica a Moodle. A aquest exemple elegim l'assoliment de cadascun dels criteris que apareixen a les files. S'ha assignat també una qualificació numèrica per a cada esglaó d'assoliment. Moodle obté la puntuació final i la incorpora al llibre de qualficacions de l'alumne, el qual també pot consultar el nivell que ha assolit per a cada ítem avaluable.

Aquests altres cinc recursos són eines per generar rúbriques d'avaluació. Tot i que estan en anglès i que, evidentment, si es vol aprofitar alguna cosa ja feta caldrà bé traduir-la, bé fer-la servir en l'idioma original, val la pena conèixer-les, en especial Rubistar:

• www.essaytagger.com/commoncore  a partir dels estàndars d'avaluació que figuren a http://www.corestandards.org/read-the-standards/
• http://www.learner.org/workshops/hswriting/interactives/rubric/
• http://www.rcampus.com/indexrubric.cfm
• http://rubistar.4teachers.org/index.php
• http://www.teach-nology.com/web_tools/rubrics/
• És possible també utilitzar els formularis de Google Docs per crear una mena de rúbriques. Aquesta és la opció que comenten i expliquen a un article a tecnocentres.org.

Recerca basada en Internet: Webquests i Cerques de tresors

Com a iniciació a la dinàmica dels projectes de treball, podem partir de l'experiència d'una webquest. Té l'avantatge de que no cal un gran desplegament organitzatiu, només disposar d'una bona seqüència de treball preparada, però a la vegada farem ús de molts dels trets positius de l'aprenentatge basat en projectes.

Un exemple dels milers de Webquests existents a la xarxa, i que podem aprofitar directament o fent-hi les modificacions que siguin necessàries. En aquest cas es fa una recerca sobre la dieta mediterrània.

Webquests

Segons el seu creador, Bernie Dodge, una Webquest és “una Activitat de Recerca en la qual la informació amb què interactuen els alumnes prové total o parcialment de recursos d’Internet”. Una Webquest És una Activitat didàctica a la qual proposem una tasca als alumnes i suggerim un procés per dur-la a terme. Al llarg d’aquest procés els caldrà utilitzar, analitzar i comprendre la informació consultada per construir les seves pròpies idees i crear un producte.

Aquest model d'aprenentatge proporciona al docent l’oportunitat d’'integrar les TIC al treball de l’aula, a més de fomentar el treball cooperatiu i promou una reflexió en la cerca de les solucions als problemes plantejats, treballant de manera creativa i autònoma. El professor, en aquest sentit, actua com un guia en el procés de descobriment.

Una Webquest pot adreçar continguts curriculars propis d’una àrea o matèria o —per a una major riquesa d’aprenentatge— ser més globalitzada i integradora, interdisciplinar. En qualsevol cas potencia en els alumnes les habilitats superiors d’aprenentatge.

El docent ha de fer una selecció prèvia de recursos a Internet per poder donar un punt de partida als alumnes i fer més eficient el treball. La webquest sol estar estructurada en sis seccions: Introducció, Tasca, Procés, Recursos, Avaluació i conclusió.

Des de fa ja molts d’anys podem trobar a la xarxa nombrosos materials de referència sobre les Webquest, tant per elaborar-les com per utilitzar-ne de ja fetes, adaptant-les allí on calgui.

Comunitat catalana de webquests: webquestcat.cat
Algunes webquests recollides a una formació de la Conselleria d’Educació.
A didactalia hi ha més de 200 exemples de webquests (a més de molts altres materials educatius). 
Guia “com elaborar una webquest de qualitat” a Eduteka.
Una recopilació de webquests a Platea
Generador de webquests 1,2,3 tu webquest
Eines per preparar i publicar webquests; inclou phpwebquest que es pot baixar i instal·lar en local o a un servidor web.
Recopilació de webquests de Aula 21.

Caceres o cerques de tresors

Una cerca o cacera del tresor és semblant a la Webquest, però amb una major simplicitat de preparació i desenvolupament. En aquest cas, es tracta d’una activitat didàctica a la qual es formulen als alumnes una sèrie de preguntes i, alhora, se’ls proporciona una relació de pàgines web a les quals podran trobar la resposta a les mateixes. Finalment es planteja una “gran pregunta”, la resposta de la qual exigeix integrar i valorar el que han après en el procés de cerca previ.

Els avantatges d’aquest tipus de tasca són els mateixos que a les Webquests. Són un repte motivador que permet que els alumnes adquireixin coneixements sobre el tema, desenvolupin habilitats en cerca d'informació per Internet i millorin la comprensió de la informació i la capacitat de síntesi.

Les cerques de tresor són més fàcils de crear; es poden dissenyar per a tots els nivells, adaptant com calgui la seva profunditat i complexitat. Ajuden a millorar la comprensió lectora dels alumnes.

A la pràctica, és tan senzill com repartir un full de treball o una fitxa, o una pàgina web (o entrada de blog) on hi figuri la sèrie de preguntes i un llistat d’adreces d'Internet a les quals es poden buscar les respostes. La “gran pregunta” final no ha d’aparèixer directament als materials consultats, sinó que ha de ser una conclusió a la qual es pugui arribar arran del que han après durant la recerca.

A Aula21 teniu una bona recopilació d’exemples.
Generador de caceres del tresor.

El paper de les TIC en educació: un mapa mental

Aquest (https://db.tt/7Fw1CoRj) és un mapa mental  —elaborat amb Freemind— que recull moltes de les possibilitats educatives de les TIC i, de fet, bona part d’allò que cal tenir en compte per treballar amb les noves tecnologies.

A aquest arxiu zip teniu el mapa original, en format mm de Freemind, i també una versió en forma d’esquema desplegable.

Aquests mapes es poden imprimir a qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat si, per exemple, es volen exposar a l’aula. El material té una llicència Creative Commons Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa).

Algunes eines útils per al treball cooperatiu

Quan treballem a l’aula de manera cooperativa, és molt important gestionar bé les preguntes, el nivell sonor, l’assignació de les tasques als grups i persones i el temps que es dedica a les estructures cooperatives. Evidentment,  tot això ho podem fer sense necessitat de cap eina TIC, però és bo tenir a punt diverses eines que ens ajuden en aquest sentit:

Un truc: si volem utilitzar alguna d’aquestes eines sense dependre de la connexió a internet, per a moltes d’aquestes eines podem baixar el fitxer flash (swf), i tenir-lo sempre a punt, per exemple a l’escriptori.

Gestió del soroll a l’aula

Si no tenim un semàfor sonor real, podem emprar-ne un de virtual, com el semàfor sonor
i altres alternatives comentats anteriorment aquí, o qualsevol sonòmetre al dispositiu mòbil (que també es pot projectar si cal).

Zero noise classroom, una extensió de Google Chrome (funciona fora de línia) serveix per al control del nivell sonor, amb una sèrie de paràmetres ajustables.

Gestió del temps

Moltes estructures impliquen una successió d’intervals de temps (per exemple, si fem l’1-2-4). Per això poden venir bé temporitzadors múltiples seguits: Multiple timers. D’aquests cronòmetres n’hi ha per elegir: aquí en teniu un altre (de la web d’utilitats timeanddate), el de e.ggtimer.com, i aquí un més: http://www.intervaltimer.com/create/custom-interval-timer.

Per a un control més simple del temps (amb compte enrere o endavant), podem utilitzar: http://www.timeme.com/timer.htm, amb diferents alternatives més. Aquí podeu utilitzar en línia o descarregar-los per tenir-los sempre a punt (per exemple a l’escriptori) una sèrie de cronòmetres variats: http://www.online-stopwatch.com/download-stopwatch/.

També pot utilitzar-se per al control de periodes de temps el Marinara Timer, que té tres tipus distints de cronòmetres, un d’ells basats en la coneguda tècnica de productivitat de Pomodoro (del típic rellotge de cuina en forma de tomàquet).

Un dels tres tipus de cronòmetre que ofereix http://www.marinaratimer.com

Assignació de tasques als grups

Si cada equip ha de resoldre una tasca diferent, una manera d’evitar protestes és assignar tasques a cada equip de manera aleatòria!

Aquestes són algunes eines equivalents a la bossa amb paperets que tenen els noms dels equips i els noms de les tasques. Una primera opció és utilitzar aquesta utilitat: Team maker, i en comptes d’enganxar-hi noms de persones i noms d’equips, posar dins del formulari noms d’equips i noms de les tasques assignades. L’eina  realment està pensada per fer equips de manera aleatòria (cosa que també pot fer Moodle). Hom sap que no convé fer això, excepte si els participants són molt homogenis. Altres eines útils per assignar tasques als grups: Random team generator; shuffle tool; randomize list, name spinner o una ruleta que podem adaptar al que necessitem. O també es pot fer amb un petit programet de Python.

Podem triar alumnes / assignacions de tasques a l’atzar amb http://primaryschoolict.com/random-name-selector/, o la “màquina escurabutxaques” de Classtools (http://classtools.net/main_area/fruit_machine.swf), o moltes altres opcions...

Per això mateix i moltíssimes coses més hi ha una web, Random lists, on s’elegeixen a l’atzar les coses més diverses. Val la pena, perquè també es pot utilitzar per fer activitats a classe. També hi ha eines d’aquestes (i moltes més) a classtools.net.

Diverses eines més per elegir i combinar noms d’una o dues llistes: http://www.aschool.us/random/random-match.php.

Gestió de dubtes i preguntes

Podem fer un “sac de dubtes” cooperatiu, a més d’amb mitjans més tradicionals (trocets de paper, notes adhesives...) utilitzant qualsevol document que pugui ser editat per tots, com ara un document de Google Docs, o una eina cooperativa a Moodle (wiki, fòrum, xat, base de dades, glossari...)

Exemple de Moodle, utilitzat per a un treball cooperatiu amb l'estructura 1-2-4. Aquí els alumnes haurien utilitzat diferents colors per a les seves intervencions. Cada columna correspon a una fase de l'estructura.

Eines generals per escriure i treballar de manera cooperativa

Moltes estructures cooperatives es poden aplicar amb medis digitals, en compte de llapis i paper. La idea és que allò que s’ha fet quedi immediatament enregistrat al portafolis dels alumnes participants, i que puguin aprofitar la riquesa de les tecnologies modernes aplicades al seu procés d’aprenentatge.

Hi ha, d’entrada, diferents opcions per fer estructures cooperatives com l'1-2-4, el foli giratori, el llapis al mig, el joc de les paraules, la parada de 3 minuts i altres. La plataforma Moodle és sens dubte la més versàtil i completa, no tan sols per fer la tasca i tenir-ne constància, sinó a més per poder avaluar i fer el seguiment de tot el procés. Hem de tenir en compte que Moodle està pensat des del començament com un entorn virtual per aprendre de manera constructivista i cooperativa. A més, té la flexibilitat de poder assignar les activitats a tot el grup o a un subgrup específic.  Les eines més adients de Moodle:

• fòrum;
• wiki;
• taller, on es fa una avaluació grupal. 
• base de dades i glossari;
• xat (del qual en poden obtenir una transcripció);
• la tasca també pot ser grupal, i especificar que sigui suficient la tramesa d’un integrant del grup;
• A més, és possible canviar els permisos per fer editables els diferents recursos que en principi només gestiona el professor del curs, com ara les carpetes, pàgines...

Amb Edmodo també es pot treballar molt bé de manera cooperativa. Potser el més adient és l’opció de crear grups petits o subgrups: en ells els alumnes poden treballar-hi per deliberar i acordar, planificar la recerca, aportar idees i recursos...

Per preparar els materials impresos

Si hem d’imprimir o fotocopiar alguns materials per a les activitats cooperatives, és preferible utilitzar un programa que permeti fer una maquetació més flexible que un editor de text convencional. Són molt útils Inkscape o el programa de LibreOffice Draw, ambdós gratuïts i presents a la majoria d’ordinadors dels centres. Amb qualsevol dels dos els blocs de text i les imatges es poden moure, reordenar, canviar de tamany... amb tota llibertat. Ah, i no oblidem que una eina d’oficina que va d’allò més bé per acabar de preparar els materials és la guillotina!