Directori d’utilitats, serveis i aplicacions per als docents i alumnes

Hi ha poques llistes tan exhaustives, ben organitzades i actualitzades com la del Centre for Learning and performance technologies (http://c4lpt.co.uk/directory-of-learning-performance-tools/).

Les eines estan ben categoritzades, amb els grups següents:

1. eines per ensenyar;
2. eines per desenvolupar continguts;
3. eines socials;
4. eines personals i professionals;
5. continguts .

A més, dins cada epígraf hi ha una sèrie de categories per trobar ràpidament el que necessitem.

La llista està al dia i periòdicament fan una selecció de les millors eines. La d’enguany tria les millors 200 eines per a aprendre d’entre les diferents categories.

Aquesta és la mateixa llista, en forma de mapa.

Petit trivial tecnològic

Per a quines d'aquestes preguntes tens alguna resposta?

Algunes eines per a facilitar l’ús del vídeo a classe

Baixar vídeos (per poder passar-los si la connexió s’ha interromput o és massa lenta).

Als serveis i opcions mencionats abans (a les quals podem afegir VLC i altres opcions mencionades aquí també) hi podem afegir altres opcions com saveitoffline.com.
Es tracta a tots els casos d’obtenir un fitxer reproduible —normalment en el formats estàndard mp4, avi, ogg— amb el qual hem de tenir compte del tamany, sobre tot si la durada és llarga i/o la qualitat-definició és màxima.

Gestió dels vídeos per al docent o l’alumne

És molt convenient crear un compte de Youtube (si ja som usuaris de Gmail, ja tenim un compte de Youtube associat). Així podem desar els nostres vídeos preferits en col·leccions. També podrem subscriure’ns als canals que trobem més interessants, crear el nostre propi canal...

Incorporar qüestionaris i activitats

Hi ha diferents serveis que permeten convertir qualsevol vídeo en una eina adaptada a la dinàmica de classe i plantejar preguntes en els moments clau:
Edpuzzle
Playposit (abans conegut com Educanon)
Vizia
VideoAnt

I també podem incorporar vídeo dins dels qüestionaris de Socrative, Kahoot, Playbuzz...)

Retallar fragments de vídeo

Existeixen diferents serveis (ytcropper, tubechop, i altres) que, a partir d’un vídeo determinat de Youtube o altres canals online, permeten especificar els intervals que s’han de reproduïr, i generen un enllaç directe al fragment.

Si tenim un vídeo a l’ordinador, es pot fer directament amb el programa VLC, instal·lat per defecte als ordinadors de les escoles (si no el tenim, no hi ha cap problema amb descarregar-lo i instal·lar-lo, és de codi obert i gratuït.)

Cal fer el següent:
A la barra del menú de VLC, trieu Visualització, i allí Controls avançats.

Això fa que aparexi just a sobre dels controls normals de reproducció del vídeo quatre botons més. El primer permet enregistrar una part del vídeo que actualment estam reproduint: clicant la segona vegada atura i retalla el fragment que s’ha reproduït. Normalment desa el fragment o clip a la carpeta de l’usuari.

Editar i fer muntatges de diferents vídeos

Els retalls de vídeo també es poden fer amb les aplicacions que mencionam aquí. Per editar vídeo en general podem utilitzar, a Linux-Ubuntu, qualsevol de les aplicacions que ja estan instal·lades o que es poden afegir en voler, perquè són també de codi obert (cal qua ho faci un administrador del sistema):

• PiTiVi
• Kino
• Openshot

A Windows, l’aplicació gratuïta Windows Movie Maker és simple d’utilitzar i permet fer des d’una presentació animada a partir de fotografies a muntatges bastant sofisticats, amb efectes, transicions...

Els dispositius mòbils també permeten fer edició de vídeo, i existeixen nombroses apps gratuïtes o ja incloses amb l’aparell. És obvi que amb una tauleta és molt més fàcil fer-ho que no pas amb un telèfon.

Altres opcions

Al context de la classe es poden fer treballs molt interessants amb diferents modalitats d’animació i enregistrament seqüencial d’imatges: stopmotion (animació fotograma a fotograma, que es pot fer amb objectes, fotografies retallades, etc.); time-lapse (animació feta amb fotografies preses a intervals, per documentar de manera més accelerada, per exemple, un muntatge, un procediment...) etc.

Per superposar una filmació a una altra (per exemple, un narrador sobre un decorat d’un altre lloc, una imatge, etc.) se sol utilitzar l’opció de Chroma que incorporen els programes comentats abans.

Un petit trivial de termes tecnològics

Creat amb el servei PlayBuzz: un-petit-trivial-de-termes-tic.

Enllaços sobre els models d'ús de les TIC a l'educació (SAMR, TPACK, TIM): monografico-introduccion-de-las-tecnologias-en-la-educacion.

Blog de R. Puentedura.

Els àmbits de l'aprenentatge cooperatiu, d'un cop d'ull

Aquest esquema, en format PDF, per poder-lo imprimir o llegir a qualsevol tamany.

Targetes de pràctica (flashcards)

Els docents d’anglès tenen fàcil trobar fitxes, targetes o cartes per a la pràctica de la llengua, el que en anglès s’anomenen flashcards (o flash cards.) Aquestes targetes es presenten amb una pregunta a una cara i respostes al dors (i en ocasions proporcionant algunes pistes, cosa que va molt bé si es treballen en parella). Existeixen, a més de flashcards físiques, el seu equivalent digital, del qual n’hi ha una implementació per a Moodle, en forma de mòdul d’activitats addicional. Aquestes afegeixen opcions multimèdia (so, vídeo...) al text i imatge de les targetes impreses. Les combinacions anvers/revers de les targetes són, doncs, múltiples:
Text -> Text;
Text -> Imatge;
Imatge -> Text;
Imatge -> Imatge;
So -> Imatge;
Imatge -> So;
Text -> So;
So -> Text;
So -> So;
i fins i tot hi podríem considerar l’opció de vídeo.

La utilitat d’aquestes targetes és molt variada. Per exemple, es poden utilitzar en diferents estructures cooperatives. Les Flashcards es poden crear a partir d’una sèrie de preguntes-respostes que ja tinguem elaborades. Així, és possible reciclar, reconvertir materials que ja tenim fets en un nou material apte per a noves estructures d’aprenentatge.

Si en anglès no cal fer altra cosa que cercar flashcards ja fetes a Internet, en altres llengües la cosa no és tan fàcil. Però amb aquest generadors podreu importar preguntes i respostes que tingueu fetes, i generar les targetes. Després, amb una guillotina, un cutter o unes tisores ja ho tindreu tot fet:

http://www.cram.com/flashcards/create
http://www.kitzkikz.com/flashcards/


Es poden crear targetes una a una o bé copiar i enganxar totes les preguntes i respostes a la vegada, indicant quin és el delimitador entre pregunta i resposta, i entre targetes: per exemple, un tabulador i un punt i coma:

 

Quizlet, un servei en línia que té, com tants altres, versió gratuita (limitada) i de pagament, té la interessant capacitat de crear diferents versions dels qüestionaris que hi creem, entre elles una modalitat de Flashcards. Les qüestions creades dins de Quizlet es poden exportar en un format estàndard de text, per utilitzar-les si cal en altres aplicacions.

Un altre servei molt conegut és Examtime: també té un mòdul de fitxes per repassar.

Flashcard Maker (http://flashcard.online/editor/) és una altra solució. Et guia pas a pas amb una interfície neta i simple. En aquest cas, però, no existeix l’opció d’importar una llista ja elaborada, de manera que serveix sobre tot per conjunts curts de targetes.

Existeixen, a més, bons programes per instal·lar especialitzats per a la creació de targetes de revisió, com Anki. Aquest és un programa de codi obert i existeixen conversors que també permeten fer la importació de textos preexistents dins del programa.

Encara algunes opcions més:

Flippity (on hi ha altres utilitats per a la classe ben interessants) té un conversor de full de càlcul de Google Docs a Flashcard. Aquestes targetes es poden estudiar en línia en diferents formats, però no hi ha una opció per a imprimir-les.

Flashcardmachine. A més d'un arxiu de targetes, en podem crear i es poden imprimir.

brainscape.com

flashcard.online

Un segon al dia

1 second everyday surt, per exemple, a la comèdia Chef. Crec que és una manera molt interessant de capturar què ha estat un curs escolar, per exemple.