En comptes d’utilitzar el sistema de creació de presentacions amb zoom i animació de Prezi (sistema propietari, tancat, que exigeix el connector de Flash, amb opcions limitades als usuaris de pagament, etc.), hi ha alternatives de codi obert i basades en estàndards de la web (html i css). N’he provat algunes com impress.js i no és gaire complicat: bàsicament introduir el textos i les imatges i canviar, si s’escau algun dels paràmetres de la presentació.
A alternative to... hi ha una sèrie més d’alternatives per fer les presentacions.
dimarts, 16 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
Extensions i aplicacions per a Google Chrome / Chromium
Com ja passa amb la majoria de programes navegadors d’Internet moderns, Google Chrome (o els seus equivalents Chromium (a Linux), Iron Browser i d’altres, pot veure ampliades les seves funcions amb extensions i apps (aplicacions.)
Per afegir extensions i aplicacions al teu Chrome, pots mirar què hi ha que et convengui a la Chrome Store.
Una extensió dota al programa de funcions addicionals, per exemple, per manipular els elements de la pàgina d’una determinada manera, bloquejar anuncis, etc. etc.
Aquesta és la llista de les extensions que tenc a la meva llista de Chrome, són molt variades! De fet, la majoria estan deshabilitades, perquè a Chrome només porta un segon habilitar-les i no cal reiniciar el navegador. Així no consumeixen memòria innecessàriament.
Per una altra banda, Chrome també permet definir diferents aplicacions (serveis a la xarxa optimitzats per al navegador) que apareixen com a icones per executar-les més fàcilment. Aquestes són més aviat enllaços i, generalment, no consumeixen recursos innecessàriament, ja que només es carreguen un cop s’ha clicat el seu enllaç corresponent. També n’he afegit una col·leccioneta. He advertit que algunes (per exemple les de Aviary) ja no estan disponibles i llavors de capturar aquesta pantalla n’he esborrat unes quantes.
Per afegir extensions i aplicacions al teu Chrome, pots mirar què hi ha que et convengui a la Chrome Store.
Una extensió dota al programa de funcions addicionals, per exemple, per manipular els elements de la pàgina d’una determinada manera, bloquejar anuncis, etc. etc.
Aquesta és la llista de les extensions que tenc a la meva llista de Chrome, són molt variades! De fet, la majoria estan deshabilitades, perquè a Chrome només porta un segon habilitar-les i no cal reiniciar el navegador. Així no consumeixen memòria innecessàriament.
Per una altra banda, Chrome també permet definir diferents aplicacions (serveis a la xarxa optimitzats per al navegador) que apareixen com a icones per executar-les més fàcilment. Aquestes són més aviat enllaços i, generalment, no consumeixen recursos innecessàriament, ja que només es carreguen un cop s’ha clicat el seu enllaç corresponent. També n’he afegit una col·leccioneta. He advertit que algunes (per exemple les de Aviary) ja no estan disponibles i llavors de capturar aquesta pantalla n’he esborrat unes quantes.
dijous, 21 de març del 2013
Jornada d'ús de continguts multimèdia a l'aula
Un cartell que he dissenyat per a la propera jornada d’ús de continguts multimèdia a l'aula que es farà el proper dia 11 d’abril al CEP de Palma (més informació aquí).
Aquí el teniu en format PDF. Es pot imprimir gairebé a qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat: https://dl.dropbox.com/u/14179549/jornada_multimedia_palma.pdf
I aquests són uns logotips per al projecte que té el mateix nom.
Una de les coses més interessants del disseny amb l'ordinador és que un cop tens una idea inicial, provar diferents variants no porta més que uns instants. Totes aquestes variants comparteixen una mateixa idea originària i la mateixa paleta de colors. Tanmateix, també es poden provar altres opcions de manera semi-automàtica, per exemple assignant colors de manera paramètrica o fins i tot a l'atzar als elements seleccionats.
Aquí el teniu en format PDF. Es pot imprimir gairebé a qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat: https://dl.dropbox.com/u/14179549/jornada_multimedia_palma.pdf
I aquests són uns logotips per al projecte que té el mateix nom.Una de les coses més interessants del disseny amb l'ordinador és que un cop tens una idea inicial, provar diferents variants no porta més que uns instants. Totes aquestes variants comparteixen una mateixa idea originària i la mateixa paleta de colors. Tanmateix, també es poden provar altres opcions de manera semi-automàtica, per exemple assignant colors de manera paramètrica o fins i tot a l'atzar als elements seleccionats.
Motors de cerca per a Firefox
El navegador Firefox es pot tunejar a fons, i també pel que fa als motors de cerca de la casella que teniu a la part superior dreta. Curiosament, aquesta opció l'ignoren molts usuaris, tot i que suposa una gran comoditat i estalvi de temps.
Aquí teniu els motors de cerca que jo hi tenc instal·lats. Es pot canviar simplement triant-ne un de nou, a partir del desplegable que mostra la icona del motor de cerca actiu, a la part esquerra del quadre de cerca.
El meu cercador per defecte és DuckDuckGo. En part perquè el meu cansament amb els serveis de Google, i sobre tot la manera en què tracta als seus usuaris, va en augment. Per no entrar en l'espionatge sistemàtic que fa de les cerques, el correu...
Veureu que hi ha cercadors temàtics. Aquests són els que faig servir per diferents motius, però n'hi ha moltíssims més disponibles, alguns de ben especialitzats.
Molts serveis de cerca es poden afegir al quadre de cerca de Google simplement triant l'opció "afegeix el cercador ics a Firefox". Si no trobau aquesta opció, cercau amb l'enllaç que hi ha a la part de baix, Aconsegueix més motors de cerca.
Compte amb la distribució de Linux Linux Mint, perquè substitueix el cercador Google per una versió pròpia que desbarata els resultats (promocionant enllaços que puguin proporcinar-los ingressos!). Cal substituir el motor de cerca Google que vé per defecte a Mint per un altre oficial, i deshabilitar l'extensió Linux Mint Search Enhancer, això tant a Firefox com a Chromium. Una petita pega amb el que és, per una altra banda, la meva distribució preferida de Linux en aquests moments.
Aquí teniu els motors de cerca que jo hi tenc instal·lats. Es pot canviar simplement triant-ne un de nou, a partir del desplegable que mostra la icona del motor de cerca actiu, a la part esquerra del quadre de cerca.
El meu cercador per defecte és DuckDuckGo. En part perquè el meu cansament amb els serveis de Google, i sobre tot la manera en què tracta als seus usuaris, va en augment. Per no entrar en l'espionatge sistemàtic que fa de les cerques, el correu...Veureu que hi ha cercadors temàtics. Aquests són els que faig servir per diferents motius, però n'hi ha moltíssims més disponibles, alguns de ben especialitzats.
Molts serveis de cerca es poden afegir al quadre de cerca de Google simplement triant l'opció "afegeix el cercador ics a Firefox". Si no trobau aquesta opció, cercau amb l'enllaç que hi ha a la part de baix, Aconsegueix més motors de cerca.
Compte amb la distribució de Linux Linux Mint, perquè substitueix el cercador Google per una versió pròpia que desbarata els resultats (promocionant enllaços que puguin proporcinar-los ingressos!). Cal substituir el motor de cerca Google que vé per defecte a Mint per un altre oficial, i deshabilitar l'extensió Linux Mint Search Enhancer, això tant a Firefox com a Chromium. Una petita pega amb el que és, per una altra banda, la meva distribució preferida de Linux en aquests moments.
dijous, 14 de març del 2013
Alternatives a Google Reader
La supressió de serveis online, exigir-ne un pagament o altres canvis similars són el pa nostre de cada dia a internet. Ara li ha tocat a un dels nostres serveis preferits: Google Reader.
S'han confirmat els plans de Google de fer passar a millor vida el servei Reader, el seu excel·lent lector de notícies a partir de sindicació de continguts RSS. Per tant, és hora de considerar les alternatives.
Google ha decidit eliminar aquest servei, amb excuses com “tot i que té uns usuaris ben fidels, hem constatat que l'accés a la informació mitjançant RSS ha anat minvat...” i bla bla bla. Aquests arguments són bastant febles. És una opinió personal, però es veu que els usuaris que volen accedir a la informació de la xarxa de manera selectiva i a partir del seus propis criteris no interessen a Google: no posen tan fàcil el rebre publicitat o ser dirigits allà on va el ramat (per exemple, les tendències de les xarxes socials).
A l'article esmentat abans hi ha alternatives d'escriptori i també d'altres equivalents al ja sentenciat Google Reader que funcionen com un servei online, com ara Feedly. Un article a muycomputer analitza les opcions a fons. A més, en podem trobar d'altres cercant a http://alternativeto.net/ o a la detallada i extensa llista de All RSS. El tema de l'assassinat de Reader porta tanta cua entre els usuaris que ja hi ha una web dedicada a trobar la millor alternativa: replacereader.com.
S'han confirmat els plans de Google de fer passar a millor vida el servei Reader, el seu excel·lent lector de notícies a partir de sindicació de continguts RSS. Per tant, és hora de considerar les alternatives.
Google ha decidit eliminar aquest servei, amb excuses com “tot i que té uns usuaris ben fidels, hem constatat que l'accés a la informació mitjançant RSS ha anat minvat...” i bla bla bla. Aquests arguments són bastant febles. És una opinió personal, però es veu que els usuaris que volen accedir a la informació de la xarxa de manera selectiva i a partir del seus propis criteris no interessen a Google: no posen tan fàcil el rebre publicitat o ser dirigits allà on va el ramat (per exemple, les tendències de les xarxes socials).
A l'article esmentat abans hi ha alternatives d'escriptori i també d'altres equivalents al ja sentenciat Google Reader que funcionen com un servei online, com ara Feedly. Un article a muycomputer analitza les opcions a fons. A més, en podem trobar d'altres cercant a http://alternativeto.net/ o a la detallada i extensa llista de All RSS. El tema de l'assassinat de Reader porta tanta cua entre els usuaris que ja hi ha una web dedicada a trobar la millor alternativa: replacereader.com.
dilluns, 11 de març del 2013
Crear un trencaclosques “jigsaw puzzle” amb GIMP
L'altre dia a una activitat formativa de creació de materials per a PDI amb Notebook va sortir la qüestió de com es pot crear un trencaclosques de peces planes, tipus jigsaw puzzle dins del Notebook. Vam pensar diferents alternatives, com ara utilitzar una aplicació Flash (...existeix ?), tot i que que això sol donar problemes a Linux-Ubuntu.
Una altra forma és utilitzar imatges amb fons transparent i amb la forma de les peces del trencaclosques.
La tècnica de crear imatges amb fons transparent és molt útil, a més, per poder inserir imatges amb aquestes característiques a diferents aplicacions i eines d’autor, si es volen superposar a altres objectes de manera que només sigui visible una part de la imatge: per exemple, per col·locar una silueta retallada sobre un fons diferent.
Aquest és un petit tutorial per crear peces de puzzle amb GIMP i posteriorment utilitzar-les a qualsevol programa, per exemple al Notebook. No és gaire difícil, n'hi ha prou amb seguir els passos detallats. També proposam altres alternatives cap al final.
Pas 1. Per començar, obrim la imatge o foto amb la qual volem crear el nostre trencaclosques. Al nostre cas, aquest experiment amb resultats pudents (il·lustració de l'autor):
El panell de capes ha de ser visible. Si no és així, anam a Finestra > diàlegs encastables > capes per mostrar-lo.
Pas 2. Cream una nova capa, clicant a la icona de la part inferior esquerra (pàgina en blanc). A les opcions, triam emplenar de blanc:
Ens asseguram de seleccionar aquesta capa fent-hi clic al panell de capes.
Pas 3. A aquesta capa hi crearem les peces amb un dels filtres que inclou el programa GIMP. Aquest filtre el trobam a Filtres > compon > patró > puzle.
Això ens crearà la forma de les peces del puzle a la capa en blanc que hem creat abans. A continuació, el que farem serà retallar aquestes peces a partir de la nostra imatge.

Pas 4. Amb la 'vareta màgica' o eina de selecció d'àrea contígua, fem clic a la capa de les peces del puzle, a la zona blanca d'una de les peces.
Això seleccionarà tota l'àrea de la peça.
Pas 5. Passam a la capa de la imatge original, fent-hi clic al panell de capes. Copiam (es pot fer amb la drecera de teclat Control + C).
Pas 6. Enganxam i crearà una capa provisional flotant per sobre de la capa de la imatge.

Pas 7. Fem clic a la icona de 'nova capa' (icona amb una pàgina en blanc, a la part inferior esquerra del panell de capes). Això enganxarà la nostra imatge en una capa nova, amb fons transparent i només el tros d'imatge retallat.

Pas 8 (...). Repetim el procés amb les peces que resten.
Per poder seleccionar còmodament les peces, podem canviar la visibilitat de les capes, amb la icona que tenen a l'esquerra (mostra un ull obert quan la capa és visible, i res quan és invisible). Per exemple, aquí es veurien les dues capes inferiors, i les dues superiors no:
Pas 9. Finalment, per exportar les peces una a una. Fem invisibles totes les peces excepte la que volem exportar (de la manera indicada abans, amb la icona de visibilitat al panell de capes), i al menú de Fitxer, triam Exportar > format PNG amb fons transparent. Aquesta opció és imprescindible, perquè si no està activada, les imatges tendrien un fons de color sòlid que impediria que es mostressin retallades de la manera que cal per fer el puzzle.
Per més conveniència, en exportar podeu utilitzar un nom que vos indiqui la posició de les peces, per exemple amb un sufix com f1c1, f2c2, etc. (per fila 1, columna 1, fila 2 columna 2...)
Aquestes peces mantindran la seva transparència, de manera que es poden adjustar perfectament unes a les altres perquè no mostren el fons blanc que faria que es tapéssin en aproximar-les:

Ara es poden importar dins de la presentació de Notebook per fer el puzle. Es poden importar, de fet, a qualsevol aplicació que admeti imatges en format PNG amb fons transparent.
Aquí teniu un exemple de trencaclosques (format de Smart Notebook), precisament el que ens ha servit per al tutorial. Podeu moure i girar les peces fins a col·locar-lo com cal.
Deixant de banda Notebook, cal dir que hi ha aplicacions especialitzades per crear puzles automàticament, com ara JClic i altres. També hi ha pàgines web que creen i permeten resoldre el puzle, com les següents
Aquests són alguns generadors de puzzles que podeu utilitzar online: Puzzle, de Zoodu: tries una imatge de la teva màquina, especifiques el número de peces, i el genera. El resultat es pot inserir dins d'una pàgina web, un blog, etc.
Un exemple:
Un altre servei molt semblant: Jigsaw Planet. Igual que a zoodu, tries el número i tipus de peces i genera el jigsaw puzzle. El puzzle final té algunes opcions més, com una plantilla de mostra "ghost", un botó per tornar a escampar les peces... Aquest puzzle també es pot incrustar dins d'una pàgina (botó share > embed).
Una altra forma és utilitzar imatges amb fons transparent i amb la forma de les peces del trencaclosques.
La tècnica de crear imatges amb fons transparent és molt útil, a més, per poder inserir imatges amb aquestes característiques a diferents aplicacions i eines d’autor, si es volen superposar a altres objectes de manera que només sigui visible una part de la imatge: per exemple, per col·locar una silueta retallada sobre un fons diferent.
Aquest és un petit tutorial per crear peces de puzzle amb GIMP i posteriorment utilitzar-les a qualsevol programa, per exemple al Notebook. No és gaire difícil, n'hi ha prou amb seguir els passos detallats. També proposam altres alternatives cap al final.
Pas 1. Per començar, obrim la imatge o foto amb la qual volem crear el nostre trencaclosques. Al nostre cas, aquest experiment amb resultats pudents (il·lustració de l'autor):
El panell de capes ha de ser visible. Si no és així, anam a Finestra > diàlegs encastables > capes per mostrar-lo.
Pas 2. Cream una nova capa, clicant a la icona de la part inferior esquerra (pàgina en blanc). A les opcions, triam emplenar de blanc:
Ens asseguram de seleccionar aquesta capa fent-hi clic al panell de capes.
Pas 3. A aquesta capa hi crearem les peces amb un dels filtres que inclou el programa GIMP. Aquest filtre el trobam a Filtres > compon > patró > puzle.
Ens mostrarà un quadre de diàleg per triar el número de peces i les seves característiques:

Això ens crearà la forma de les peces del puzle a la capa en blanc que hem creat abans. A continuació, el que farem serà retallar aquestes peces a partir de la nostra imatge.

Pas 4. Amb la 'vareta màgica' o eina de selecció d'àrea contígua, fem clic a la capa de les peces del puzle, a la zona blanca d'una de les peces.
Això seleccionarà tota l'àrea de la peça.
Pas 5. Passam a la capa de la imatge original, fent-hi clic al panell de capes. Copiam (es pot fer amb la drecera de teclat Control + C).
Pas 6. Enganxam i crearà una capa provisional flotant per sobre de la capa de la imatge.

Pas 7. Fem clic a la icona de 'nova capa' (icona amb una pàgina en blanc, a la part inferior esquerra del panell de capes). Això enganxarà la nostra imatge en una capa nova, amb fons transparent i només el tros d'imatge retallat.

Pas 8 (...). Repetim el procés amb les peces que resten.
Per poder seleccionar còmodament les peces, podem canviar la visibilitat de les capes, amb la icona que tenen a l'esquerra (mostra un ull obert quan la capa és visible, i res quan és invisible). Per exemple, aquí es veurien les dues capes inferiors, i les dues superiors no:
Pas 9. Finalment, per exportar les peces una a una. Fem invisibles totes les peces excepte la que volem exportar (de la manera indicada abans, amb la icona de visibilitat al panell de capes), i al menú de Fitxer, triam Exportar > format PNG amb fons transparent. Aquesta opció és imprescindible, perquè si no està activada, les imatges tendrien un fons de color sòlid que impediria que es mostressin retallades de la manera que cal per fer el puzzle.
Per més conveniència, en exportar podeu utilitzar un nom que vos indiqui la posició de les peces, per exemple amb un sufix com f1c1, f2c2, etc. (per fila 1, columna 1, fila 2 columna 2...)
Aquestes peces mantindran la seva transparència, de manera que es poden adjustar perfectament unes a les altres perquè no mostren el fons blanc que faria que es tapéssin en aproximar-les:

Ara es poden importar dins de la presentació de Notebook per fer el puzle. Es poden importar, de fet, a qualsevol aplicació que admeti imatges en format PNG amb fons transparent.
Aquí teniu un exemple de trencaclosques (format de Smart Notebook), precisament el que ens ha servit per al tutorial. Podeu moure i girar les peces fins a col·locar-lo com cal.
Deixant de banda Notebook, cal dir que hi ha aplicacions especialitzades per crear puzles automàticament, com ara JClic i altres. També hi ha pàgines web que creen i permeten resoldre el puzle, com les següents
Aquests són alguns generadors de puzzles que podeu utilitzar online: Puzzle, de Zoodu: tries una imatge de la teva màquina, especifiques el número de peces, i el genera. El resultat es pot inserir dins d'una pàgina web, un blog, etc.
Un exemple:
Un altre servei molt semblant: Jigsaw Planet. Igual que a zoodu, tries el número i tipus de peces i genera el jigsaw puzzle. El puzzle final té algunes opcions més, com una plantilla de mostra "ghost", un botó per tornar a escampar les peces... Aquest puzzle també es pot incrustar dins d'una pàgina (botó share > embed).
dijous, 7 de març del 2013
Sincronització i compartició d'enllaços preferits (marcadors)
Fa estona vaig escriure un article introductori sobre marcadors socials (format pdf). A aquest article li vendran bé algunes actualitzacions que explicaré seguidament.
Tanmateix, per a usuaris que utilitzen sovint màquines diverses, aquesta sincronització no resol gran cosa, i els serveis al núvol de marcadors socials, comentats a l'article esmentat abans i ampliats a continuació, mostren la seva conveniència.
Aquests serveis els pos en primer lloc, i recomanats per ordre de preferència, perquè tenen molts usuaris i ofereixen funcions molt avançades d'importar i exportar. És especialment interessant la capacitat de diigo d'enviar automàticament totes les adreces que hi afegeixes al teu compte de delicious, de manera que afegint un marcador a diigo també apareixerà a delicious, amb les mateixes etiquetes i descripció! Així, un compte pot venir a a actuar de còpia de seguretat automatitzada de l'altra.
A més, convé de tant en tant exportar els marcadors de diigo o de delicious amb l'eina que proporcionen ambdós serveis. El format més recomanable és el de marcadors de Firefox, ja que és essencialment una gran pàgina web amb la llista de tots els enllaços. Aquest format estàndard té l'avantatge de poder ser obert / importat / editat sense problemes.
Annotary pateix una certa lentitud, però si resolen aquest problema és un bon servei que també permet importar-hi els marcadors de diigo.
Springpad, per la seva banda, té l'al·licient d'una interfície d'usuari molt agradable. S'hi poden coleccionar tot a mena de continguts, no tans sols enllaços. També serveir guardar-hi trocets de pàgines, imatges, etc.
Evernote és una altra possibilitat. Molta gent l'utilitza i disposa d'eines per accedir-hi des de qualsevol dispositiu connectat a internet.
Un servei relacionat, bit.ly, inicialment un simple escurçador d'urls, és ara també un sistema complet per guardar, etiquetar i compartir adreces preferides.
A més de proporcionar-nos una mena de còpia de seguretat múltiple, com hem comentat abans, el fet de que l'adreça afegida vagi a parar, per exemple, a Twitter permet que allí la resta de contactes, seguidors, gent de les llistes, o simplement aquells que trobin el tweet en qüestió puguin interactuar de totes les maneres que permet la xarxa social.
Sincronització dels marcadors al navegador instal·lat
Una capacitat que ara tenen els navegadors d'Internet Firefox, Chrome / Chromium i Opera és sincronitzar la informació de l'usuari entre diferents màquines. D'aquesta manera, aquells marcadors d'internet que haguem desat a una màquina seran visibles a altres ordinadors als quals tinguem un compte d'usuari. Aquesta opció va molt bé per mantenir sincronitzats, per exemple, l'ordinador de casa, el del treball i, potser, el portàtil o la tableta.Tanmateix, per a usuaris que utilitzen sovint màquines diverses, aquesta sincronització no resol gran cosa, i els serveis al núvol de marcadors socials, comentats a l'article esmentat abans i ampliats a continuació, mostren la seva conveniència.
Serveis disponibles. Un repàs de serveis de marcadors socials recomanats
Aquests serveis els pos en primer lloc, i recomanats per ordre de preferència, perquè tenen molts usuaris i ofereixen funcions molt avançades d'importar i exportar. És especialment interessant la capacitat de diigo d'enviar automàticament totes les adreces que hi afegeixes al teu compte de delicious, de manera que afegint un marcador a diigo també apareixerà a delicious, amb les mateixes etiquetes i descripció! Així, un compte pot venir a a actuar de còpia de seguretat automatitzada de l'altra.
A més, convé de tant en tant exportar els marcadors de diigo o de delicious amb l'eina que proporcionen ambdós serveis. El format més recomanable és el de marcadors de Firefox, ja que és essencialment una gran pàgina web amb la llista de tots els enllaços. Aquest format estàndard té l'avantatge de poder ser obert / importat / editat sense problemes.
Annotary pateix una certa lentitud, però si resolen aquest problema és un bon servei que també permet importar-hi els marcadors de diigo.
Springpad, per la seva banda, té l'al·licient d'una interfície d'usuari molt agradable. S'hi poden coleccionar tot a mena de continguts, no tans sols enllaços. També serveir guardar-hi trocets de pàgines, imatges, etc.
Evernote és una altra possibilitat. Molta gent l'utilitza i disposa d'eines per accedir-hi des de qualsevol dispositiu connectat a internet.
Twitter i Tumblr com a magatzem de marcadors
Twitter té tans usos possibles com usuaris. Una manera d'utilitzar Twitter és emprar-lo per desar les nostres adreces preferides. Si volem utilitzar-lo per a aquest propòsit podem fer servir alguna estratègia que ens permeti filtrar els tweets o piulades que corresponen a marcadors guardats de la resta. Podem utilitzar un compte separat, exclussiu per a marcadors d'adreces interessants, o bé utilitzar el nostre compte habitual de Twitter, i assignar una determinada etiqueta hashtag per poder recuperar aquells tweets que corresponguin a enllaços que hem desat.Un servei relacionat, bit.ly, inicialment un simple escurçador d'urls, és ara també un sistema complet per guardar, etiquetar i compartir adreces preferides.
Tumblr, un servei de microblogging, també és perfecte per guardar adreces preferides. Admet etiquetes, es poden compartir molt fàcilment i afegir els marcadors d'altres usuaris, i és molt fàcil d'utilitzar.
Combinació de serveis
Existeix la possibilitat d'automatitzar la publicació creuada a diferents serveis. Per exemple, tot allò que afegim a Diigo pot passar automàticament a Delicious i a Twitter. D'aquesta manera n'hi ha prou amb guardar l'enllaç a un servei per disposar del mateix enllaç a la resta de serveis.A més de proporcionar-nos una mena de còpia de seguretat múltiple, com hem comentat abans, el fet de que l'adreça afegida vagi a parar, per exemple, a Twitter permet que allí la resta de contactes, seguidors, gent de les llistes, o simplement aquells que trobin el tweet en qüestió puguin interactuar de totes les maneres que permet la xarxa social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








