TV3, un gran recurs per al docent

Que TV3 està a una distància sideral de les televisions “autonómicas” de la resta de l’estat espanyol no és cap descobriment nou. En general, el nivell està molt, molt per a sobre a la televisió catalana, en qualitat dels continguts, rigor i possibilitats educatives. Només hi ha algunes escasses i puntuals excepcions aquí i allà en cadenes estatals com La 2, de RTVE, o algun programa o sèrie aïllat aquí i allà en altres cadenes.

Seguir la pista a un programa o adaptar-se a la graella de la programació d'emissions és prou difícil, però ara la producció pròpia està desada a un arxiu permanent, anomenat A la carta. Hi ha una abundància de programes que són excel·lents per al docent: uns, com a material que es pot emprar a classe; altres, com a eina de consulta i reflexió. Algunes sèries favorites:

• Mestres.
• Economia en colors, ja comentada.
• Una mà de contes, on diferents il·lustradors creen un conte a mesura que un narrador el llegeix. Genial i amb moltes possibilitats de treball a l’aula! 
• Quèquicom, magnífica exploració aplicada, modelada i experimental de conceptes científics i tecnològics.
• No me les puc treure del cap, i No me la puc treure del cap, una exploració de la música popular i la construcció de les cançons.
• Òpera en texans, una visió didàctica i no elitista del gènere operístic.
• Amb filosofia: tractant temes universals de la persona i la societat.
• Benvinguts a l’hort.
• El documental, amb temes molt diversos.

I així, un llarg etcètera, amb el llistó de qualitat ben alt! Tots els programes, aquí.

Mapes de Mallorca i les Illes a mida

A la web dels diferents Consells Insulars hi trobem serveis cartogràfics amb els quals podem elaborar mapes a mida amb diferents capes visibles (enllaços al final). Aquests mapes els podem adaptar, per tant, a les nostres necessitats per treballar a l'aula, i els alumnes poden fer-hi recerca.

També podem partir d'un mapa més general en format PDF. Per exemple, al cas de Mallorca (enllaç directe), aquest mapa té un format vectorial: es pot ampliar a gairebé qualsevol tamany sense pèrdua de qualitat. A més, si l'obrim en un programa de dibuix vectorial, com ara Inkscape —instal·lat a l’equipament informàtic dels centres— podem eliminar el fons o la informació que ens interessi, copiar una part, afegir-hi o canviar colors, etc. En una paraula, podem fer-hi tot allò que ens calgui per utilitzar-lo a les nostres classes.

Per editar el mapa dins d'Inkscape cal obrir el fitxer: sortirà un quadre de diàleg on demana com es vol importar: es poden deixar les opcions que venen per defecte. A a continuació cal fer clic sobre el mapa i triar l’opció desagrupar successives vegades fins que poguem triar els elements individualment (aquesta opció la trobam bé al menú que surt fent clic al botó dret, bé al menú superior Objecte > desagrupar.)

En general, els formats vectorials que podem trobar a les cerques a la xarxa són PDF i SVG. Cal comprovar, però, que el que conté el fitxer és, efectivament, un mapa geomètric / vectorial i no una imatge de mapa de bits (jpeg, png, gif...), perquè en aquest darrer cas no seria possible fer-hi les operacions que comentam abans.

Finalment, si necessitem imprimir un mapa a gran tamany (mural, cartell, pancarta...), com vam comentar anteriorment, tenim les opcions necessàries a la impressora o al programa lector de PDF.

Alguns enllaços:
Portal de serveis cartogràfics de les Illes Balears (IDEIB).
Mapes de Mallorca
Mapa mut de Mallorca en format SVG, amb els termes municipals i comarques, a Wikimedia.
Enllaços a altres serveis IDE (informació de dades espaials).

Algunes opcions per activitats d’obertura i tancament amb eines TIC

Per fer una ronda de preguntes inicials d’un tema o bé per tancar, recapitular, treure conclusions... podem aprofitar diferentes eines TIC: documents de Google, Socrative, Edmodo, Moodle, i fins i tot Whatsapp. I sí, evidentment, hi ha moltes altres alternatives a Internet!

Els usos possibles de les eines que veurem a continuació inclouen enquestes, posades en comú, recollida d’idees, sondeigs, exàmens ...  Amb totes aquestes opcions és ràpid preparar les preguntes i, sobre tot, fer el buidatge de les respostes:

Google Docs.

Podem crear un formulari amb els documents de Google. El formulari es crea i edita amb un editor molt fàcil d’utilitzar, al qual afegim les diferents preguntes. Aquest formulari, un cop llest, es mostra als usuaris a una adreça web (url) que genera automàticament Google docs i que haurem de copiar i proporcionar a les persones / alumnes que volem que contestin. Les respostes van a parar a un únic full de càlcul (cada fila és un formulari complet d’un usuari; cada columna correspon a cadascuna de les preguntes.) Finalment, l’aplicació genera automàticament un buidatge o resum de les respostes.

Per tant, cal tenir en compte que l’aplicació formularis de Google és simple d’utilitzar, però hem de manejar quatre elements, vinculats entre si, per a cada formulari:

1. l’eina on creem el formulari en si;
2. el formulari actiu, públic, al qual accedeixen els usuaris per contestar-lo;
3. el full de càlcul que recull les respostes; i
4. el buidatge o resum de les respostes (amb gràfics generats automàticament.)

Evidentment, els formularis es poden duplicar i editar per fer-ne de nous, i aprofitar així un model anterior. També es poden compartir amb altres usuaris d'aplicacions de Google.

Socrative i Kahoot

Una altra opció fàcil i amb bons resultats, optimitzada a més per a dispositius mòbils. S’hi han afegit una sèrie de millores d’ençà que comentàrem aquesta eina per primer cop: Socrative. Kahoot és una aplicació molt semblant, però amb l’aspecte de joc encara més potenciat.

Moodle

L’entorn d’aprenentatge i col·laboració Moodle —el de l’aula virtual de la Conselleria d’Educació— inclou eines per crear formularis i qüestionaris. L’activitat que anomena consulta és molt fàcil de desplegar, i els resultats es poden veure a mesura que els alumnes contesten. Té nombroses opcions, com ara que el nom de qui ha triat cada opció es vegi o no, i moltes més. Això es pot aprofitar, per exemple, perquè els alumnes triïn un grup.

Edmodo

Igual que passa amb Moodle, l’aula virtual Edmodo permet crear ràpidament qüestionaris amb diferents tipus de preguntes, i veure els resultats de tots els que han contestat de manera immediata.

Whatsapp

Utilitzar Whatsapp web és molt senzill i permet utilitzar dispositius mòbils per enviar opinions, respostes... i veure-les a mesura que es trameten en una pantalla.
L’activació de whatsapp web és fàcil: basta triar l’opció al mòbil i seguir les instruccions. Per les condicions d’aquesta eina, però, en moltes escoles i nivells no és una opció factible. Sí que ho és a sessions amb adults (pares, docents...) o a centres on es permeti l’ús dels dispositius mòbils com a eina per accedir a material didàctic.

Economia (en colors)

Tot i que hi ha docents amb reticències a l’hora de valorar la necessitat d’incloure l’educació financera / econòmica al currículum, el cert és que tenir unes nocions clares i bàsiques del funcionament de la societat en termes econòmics ajuda, i molt, a entendre moltes més coses de la vida real. I a més, proporciona eines per evitar errors greus a l’hora de decidir què i com comprar.

La sèrie de TV3 Economia en colors, amb Xavier Sala i Martin i Tian Riba, és una aportació molt bona en aquest sentit i, sens dubte, esvedindrà un material de referència molt utilitzat a escoles i instituts. Hi ha moltíssims fragments que es poden aprofitar dins de classe per tractar molts temes adients en una gran varietat d’unitats didàctiques o projectes i, per descomptat, els episodis sencers els recomanem, també.

Realment, aquí no només es parla d’economia, sinó de moltes altres coses: innovació, educació, idees, creativitat, emprenedoria, societat, història ... cadascuna d’elles prou interessant per aprofitar-la a l’escola. En particular, al segon episodi, titulat Taronja. On són els nens de desembre? es parla de les necessitats de canvi en l’educació a les societats modernes.

Tot comença amb un bon mestre

Estudiants, ordinadors i aprenentatge: la connexió

Els col·legis d’arreu d’Espanya, i en particular els de les Illes, no estan gens mal dotats en termes d'infraestructura informàtica. No obstant això, els resultats de competència digital són molt decebedors en comparació a altres països de l'OCDE. Per als estudiants resulta, per exemple, força complicat decidir quines paraules clau poden servir per a obtenir informació al cercador, o destriar la fiabilitat d’una informació que apareix a la xarxa.

És evident que cal canviar la manera de treballar amb les TIC / TAC a classe per aprofitar el que tenim. Les dades de l’informe Estudiants, ordinadors i aprenentatge: fer la connexió posen de manifest coses com aqueixes i moltes més.

Es pot descarregar (pdf) de la web de l’OCDE, es pot llegir online, i també es poden fer tota mena de comparacions i visualitzacions de dades. Aquest és un resum de les dades més rellevants en format presentació:

 

Students, Computers and Learning: Making the Connection (Andreas Schleicher, (Director, OECD Directorate for Education and Skills) from OECD Education

Gestionar els fills, gestionar els alumnes. Amb humor!

Tres xerrades de Carles Capdevila —director del diari Ara, pare i gran comunicador— sobre pares i fills, educació i comunicació.